La Mona

Com es tradició, i més de de que tenim xiquets, després d'acabar de dinar a la Filà a les cinc i pico, toca anar a casa, posar-se còmode i a les vuit estar altra vegada a la Filà disposats a tornar a menjar. No se com som capaços de passar-se eixe dia sencer menjant i bevent.

Comences en el café i herbero al “Mamella”, esmorzar a base de colesterol a la Filà, al que cal afegir un pastissets de boniato i un herberet que altre, després un viacrucis d'herberos, o aquest any degut a la pluja, “litro i litro”, garibaldinos i albondiguetes de bacallar, després el dinar, regat amb més café, i per acabar, la mona, amb embotit i xocolata, també acompanyada de vi en gasosa.

Però... i el que gaudeixen els xiquets (i no tant xiquets) d'aquest berenar? Vorer la cara dels “nanos” en obrir la seua mona, cada vegada més sofisticada, no te preu.

I un altre plaer, el trencar l'ou al cap d'algun desprevingut, fugir de les perverses intencions dels altres, especialment de Currillo, o provar l'esquisita sobrassada de la mare de Mari... son coses típiques d'aquest dia, que personalment, aprecie molt.

 

Lluny queden els temps de anar de rostida a Gayanes (eh, Jordi?) o de menjar-se la mona al Racó de S. Bonaventura o al Castell de Braxell, i es que es fem majors!!! (per cert, i alguns remugons)

Poc més que destacar fora de el record d'ous trencats al cap del Cunyat (a la fi vaig perdre el compte) i d'un fantàstic ambient de família. Una llastima que cada vegada en sigam menys i que després ja no hi haja entradeta per als menuts... 

Una Glòria passada per aigua

Ja ho anunciava la predicció del temps, i per desgràcia s'ha complit: hem tingut una Glòria de pluja i mal temps, però no es sols això el que ha passat, sinó una gran quantitat de disbarats i coses del més estrany. Però comencem pel principi.

Com a ja he comentat alguna vegada, tinc un cunyat que no deixa de sorprendrem, te una increïble capacitat de preguntar les coses un miler de vegades. Així que el dissabte d'abans de la Glòria hem va preguntar unes quantes vegades si aniria als Xiulitets. La meua contestació va ser sempre la mateixa: si m'alce i està plovent aniré directament a les vuit a la Filà, sinó aniré als Xiulites, és a dir a les 7 en el “Mamella”.

Així que a les 6:30 ja estava jo mirant per la finestra el temps: no plou, però esta tremendament nuvol.

Traje i corbata enfilats i cap al centre. Agafe el cotxe en idea d'aparcar a l'EPSA i a mitjan camí comença a ploure en ganes. Mal comencem!

Arribe al “Mamella” on estan ja Paco, Adrian, Toni i Xavi. De Jordi E., Currillo i Currillet no se sap res. Pareix que para de ploure i apareixen Jordi L., son pare i Juan Santacreu. Son ja les set i mitja i girem cua cap a la plaça de S. Francesc on ja està preparant-se l'encontre. És aleshores quan apareixen la resta de gent que se'n van de cap pels ciris de la professó. Jo me'n vaig en Jordi, Luis i Juan per gaudir del moment de la carrera de la Mare de Deu i de l'encontre en el seu Fill.

A pesar de que els adoquins estan banyats, tot transcorre en normalitat i acabada la professó se'n anem cap a la plaça en idea de fer-se un altre café, on ja s'incorpora Jordi P., molt matiner per cert.

El temps continua amenaçant pluja, però amb la sensació de que escamparà.

A la Filà, com sempre, un bon esmorzar, dels carregadets de colesterol. Per a mi sensacions estranyes, fa un any era jo el protagonista i ara ja sols és un record. Per sort els dos glorieros son bons amics i les bones sensacions continuen.

I clar, es fa l'hora de la vestida, amb bromes, bones xarrades i algun pessic que altre per part de l'amic Luis. Destacar, com no, la roba interior de Jordi E., amb ouets i llonganisseta incloses, de les que no posaré foto per respecte als lectors del Blog.

Altra vegada cap a fora, repartiment de regals per part del gloriero oficial, un clauer molt original, i cap al carrer.

Torna a ploure i els que tenim paraigües cobrim als glorieros a mode de hostesses de la F1. Hi ha bon ambient, però el temps no presagia res de bo.

Al arribar a S. Llorenç com sempre abraçades i bons desitjos entre gloireros i amics, i Jordi B. cap a l'Ajuntament i Jordi E. cap a l'autobús que el portarà en el seu periple com a Gloriero de l'Hospital .

La nostra idea, veure l'arrancà i pujar al Preventori. Però torna a ploure, i amb més intensitat.

I ací comença el desgavell. Pareix que volen arrancar, però no es decideixen. Arriben informacions diverses, cadascun diu una cosa diferent. Al final pareix que la decisió es prendrà a las 10:45.

Es refugiem a la Plaça de Dins i esperem. Continuen arribant informacions contradictòries. A les 11 sentim l'himne. Encara que parega increïble, en eixos moment plou prou, pareix que van a arrancar.

Però no, acaba l'himne, en mig de xiulets, i la banda se'n va. Què passa?

Pareix que les bandes s'han plantat. La Glòria està suspesa. Plouen ara crítiques, a les bandes a l'ASJ, a l'Ajuntament... a tots. No seré jo qui critique a les bandes, ja que per moments plou prou, però crec que aquestes situacions no es donarien si hi haguera previsió (les previsions de pluja era molt clares) i protocols d'actuació per part de l'ASJ.

Enllaç al video de Pagina66.com

Per altra part ens arriben noticies que l'altra Glòria, la de l'Hospital, va avant. Decidim aleshores no pujar al Preventori. Allò es xicotet i, en la que cau, formaran dins. Almudena truca i ens diu el mateix. Que fer ara?

El dinar es manté, però ens demanem que no anem fins les dues per la Filà, així que anem al Bar Victor i es fem un “litro i litro” amb uns “garibaldinos” i unes “albondigues de bacallar”, es parla de festa, de directives i entradetes.

Passa el matí i no para de ploure. Arriba també Esteban, sense veu, i tardet.

De sobte algú pregunta: Caldrà anar per Jordi? Es clar. Truquem a Almudena i diu que ja estan baixant, així que demanem en compte i baixem cap al Blau. Allí no hi ha ningú.

Passen els minuts i ni Glorieros, ni xaranga ni directius. Jordi L. li truca al Primer Tro i li pregunta si ve la banda. Alberto no sap res, ell està fent cotos a la Filà. Nosaltres anem calfant-se. No és normal que la Directiva de la nostra Filà actue així. Cada vegada plou més.

Gracies a alguns contactes en membres de l'ASJ aconseguim enterar-se de que el s Glorieros ja estan arribant, així que decidim anar per ells a l'Ajuntament.

L'escena es surrealista: Els glorieros ixen pel passatge de S. Mateu i arriben totalment banyats a l'ajuntament. Ningú els espera o acompanya amb paraigües. De Jordi ni rastre. Mentre el busquem jo acompanye al Llaganya i algú més amb el meu paraigües. Plou molt. I dic jo, tant costava parar els autobusos a la porta de l'Ajuntament si el trafic estava obert? No hi havien Directius de l'ASJ per acompanyar a aquestes persones? Un autèntic desastre.

Jordi P. va cap el Principal per vorer si troba a Jordi, truca al moment i die que els ha trobat, que esta al costat del Daily.

Deprés narraria la situació: Jordi, Adrian i Toni, sols, sense saber que fer i a punt de trucar al Primer Tro per vorer on estan tots. Jordi li diu que no truque, però no li vol dir el perquè “perquè soc el nou”... Al final ho conta: El Primer Tro està a la Filà (suposadament fent un coto).

Arribem ja tots, i organitzats en paraigües, anem al ajuntament on està Almudena amb la xiqueta i els seus pares. Com que diluvia, Jordi L. li truca un altra vegada a Alberto per dir-li que vinga a arreplegar al Gloriero en cotxe. Després d'un moments de tensió (perquè es talla la trucada) contesta que de seguida ve.

Han estat uns minuts estranys i esgotadors, baixem poc a poc baix la pluja comentant les jugades. A cap de nosaltres el que a passat ens pareix normal.

Pel que ens conten després, quan Jordi entra a la Filà estan ja tots dinant, i ell se'n va corrent a canviar-se. Mentre Jordi P. i jo arrepleguem a Nadia i als xiquets, i Carolina va a aparcar el cotxe.

El dinar discorre amb normalitat, amb comentaris sobre el que ha passat abans i alguna broma que altra. I cap al final, a les dones dels glorieros se'ls fa entrega dels rams de flors... no se, crec que aquesta directiva no sap cuidar gens els detalls.

I un comentari de passada, s'acosta Santi Valor i, sense vindre a compte diu: No, si al pas que anem, al final faràs Capità...

No se el perquè del comentari, però em deixa de pedra.

I per la vesprada la Mona... però aquest post ja es massa llarg i ho deixaré per un altre moment

Dia de Sant Jordi o Dissabte Sant

Es una sensació tremèndament estranya el estar celebrant el cumple del meu fill a casa i sense anar vestit de Navarro. Soc un ferm defensor del “22, 23, 24, Sempre”, menys per motius religiosos, i aquest any cau com cau la Setmana Santa i tindrem que esperar encara un parell de setmanes per gaudir de la Nostra Festa.

Avui és Dissabte Sant, però també és Sant Jordi, de veritat que celebrar-ho sense els amics i companys de Filà es fa mols estrany, i damunt sense poder felicitar a tots els Jordis que conec i aprecie.

Però diuen que fam que s'espera a matar no es fam, així que a partir de demà començarem un altre cicle fester amb la Glòria, que enguany faran els meus amics Jordi B. i Jordi E. Sort, especialment en el temps!!

I des d'aquest blog, recordar que ja fa sis anys que el meu primer fill, Jordi, va nàixer, en el dia del seu Patró, just quan la imatge del Sant entrava a la seua església. Esperem que açò siga un bon presagi, perquè en un any estarem presentant-lo a Sant Jordiet.

Visca Sant Jordi, encara que avui no ho celebrem com és habitual!!!

Trofeu Filades

Estic cabrejat! Per a un any que em prepare les boles (no penseu mal, les de petanca) va i plou. Com als últims anys Currillo ha fet de taxista passant per Jordi, pel seu fill i per mi, però amb la peculiaritat que enguany feia el que ve a dir-se un temps de gossos. Es més, en arribar al Bar Poligono, lloc de concentració de l'equip, no es veia a dos pam de distancia de la boira que hi havia.

Després pluja i més pluja. La primera partida anul·lada, així que l'esmorzar ha estat llarg i tranquil.

A les onze un altra vegada cap al Poli. S'ha decidit fer un TP en vista de la que cau. Què és un TP? No sabria explicar-ho, però per si voleu tindre una referència d'un altre esport es com jugar-se-ho tot a tres penalts de futbol. Així que a les dotze i mitja ja estàvem a la Filà: uns fent cotos, els altres xarrant. Una pena, perquè jo crec que enguany ho hauríem fet bé (o no...)

Per cert, en mig de tot açò una bona noticia, un dels nostres jugadors franquícia, Julian, tornará a ser pare... no sap el que se li espera.

Al dinar bona conversa, especialment sobre com va la filà i sobre com va anar la junta, interrompuda pels crits madrilistes (el dia abans van guanyar la copa), i amb moltes referències a algun ex-directiu de l'ASJ.

També va haver l'aparició espectacular de Jorge Ortuño, cabrejat com una mona per les injustícies de la vida: la derrota del Barça, els arbitratges de basquet del trofeu filaes, etc.

Per dinar picaeta i pollastre i després, com que ja no havíem de jugar... a casa, que si no sempre hi ha que remuga.

Dinar dels Frares

Un any més hem complit en la tradició encetada fa 30 anys de fer el dinar dels frares. I enguany m'ha resultat molt més paregut als que vaig gaudir els primers anys: la mateixa gent, gent que aprecia el que representa açò i que sap a que ve. Per desgracia enguany no vam poder comptar en la presència del Padre Prior, Ernesto, per la delicada salut de Fina.

Va ser un dinar tranquil, amb bon menjar i bona conversa, recordant fets passats i presents, comentant sobre música i festa. Això és el que realment m'ompli a mi, i no parlar de futbol o política!

I poc més que contar, que açò dure molts anys i que estiguem tots junt per poder contar-ho i celebrar-ho.

  

Nuestro Padre Jesús - Versió especial

Pixelada a petició de l'interessat

PD: Si Mario te a bé passar fotos ampliaré el post i si Jordi E. em passa la versió jazz de la marxa de processo també faré per posar-la al mateix.

Un ensaio estrany: Ensaio de l'Esquadra de Negres

Fa cosa d'un mes vaig rebre un mail convidant-me al ensaio organitzat per l'Esquadra de Negres, i a primera vista em va semblar que hi havia alguna cosa que no em quadrava. Primer vaig pensar en l'ortografia i en l'expressió escrita, que anem a fer, és qüestió de deformació professional, que era prou lamentable.

Però no, no era això, era un altra cosa que no acabava de detectar. I aleshores vaig caure en el que passava: el preu de l'ensaio eren 18 € en compte dels 15 € habituals.

No vull criticar sense saber, però resulta estrany que et conviden a alguna cosa i et coste més diners del normal, així que vaig fer memòria, al 2003 l'Esquadra també vam pagar un ensaio, i el que realment vam fer va ser pagar la música, i imagine que el mateix ha fet aquesta esquadra. Però en aquell moment l'ensaio va costar el mateix que qualsevol altre.

Perquè 3 € més? Hi han diverses teories, la més contraria a l'esquadra va malpensar en que encara pagaríem la música entre tots, la més bona cap a ells, que els ensaios costen 18 € però que la filà en subvenciona 3. No ho se, però el fet és el de sempre, que cal cuidar les formes. Les maneres de dir les coses influeix molt en les reaccions de la gent i comprenc als que poden haver-se sentits ofesos per la manera de plantejar la convidada, però també comprenc als esquadreros que poden haver-se sentit de menys per l'absència de gent. Ara bé, ja ho diu el refrany, qui no vulga pols, que no vaja a l'era!

I es que permeteu-me un comentari que igual disgusta a alguns, però que ho faig des del més gran respecte: aquesta esquadra son prou estranys.

Per a mi fer esquadra de negre es qüestió d'il·lusions, de viure un any de projectes, de pensar en música, de compartir en amics, de veure dissenys i de compartir amb els meus companys de Filà.

A aquesta esquadra quasi no els hem vist junts, i no em val que pel sistema d'elecció d'esquadra cauen gent de diferents grups i això es nota, que nosaltres érem de grups molt diferents i jo vaig gaudir molt de tot el que va representar l'esquadra de l'alferes.

De fet, ni en aquest ensaio, on eren els protagonistes, tampoc se'ls va veure junts fins el final, on per fi van fer una formadeta als sons de Biscaisn d'Onil, que serà la marxa que portaran a l'entrada.

Una representació oficial de la Filà a la nostra festa, siga Capità, Alferes o Mig, deu fer ambient, motivar a la resta de festers, fer-los part de les il·lusions, i això de veritat que no ho han aconseguit.

Respecte al ensaio, poca gent dels navarros i absències notables, molts convidats i poc lloc on sentar-se ja que hi havien prou llocs reservats. Per culpa d'aço no vaig poder gaudir de la companyia de Jordi C. I Jaume, als que sols veis quan se n'anaven a fumar al carrer.

La música Nova correcta, en un repertori semblant al de la nostra banda, i el menjar com sempre, amb uns pit de pollastre al roquefort molt bons com a novetat.

L'ambient nostre fantàstic, amb la companyia de Jordi P., el cunyat i uns inspiradissims Michel i Vicent que, de veritat, em van fer riure molt.

I com que alguns tenien obligacions “maritals” i se'n van anar prompte, jo vaig decidir fer el mateix: em vaig posar la jaqueta i...

I en eixe moment van arribar Yolanda i Carmina i xarrant i xarrant, i rient molt, es van fer les 4 del matí...

PD: Per cert, aquest ensaio era el primer post operació de vesícula, i ha estat superat amb èxit, així podré gaudir tranquil·lament de les entradetes.

Junta de Rams 2011

Això de que enguany les festes siguen en maig trastoca la meua ment. No estic centrat i, si a això li sumem que enguany em toca “capa i casco” fa que aquesta junta no tinga el mateix interes que anys anteriors.

La junta està convocada a les 18 h. en primera i 18:30 en segon, ja que abans hi ha a la nostra Filà hi ha assaig de glorierets.

Quan arribem la Filà està a tope de gent i això fa que la junta s'atrasse un poc. Però no passa res, actualment les juntes acaben en un tres i no res.

És la primera junta de Jordi P. com a Navarro, i per descomptat que també li tocarà baixar en “capa i casco”. Sols tenim un dubte: farà Jordi E. de Gloriero de l'Hospital? Un any més la incògnita de que farà Andres Hernández planeja sobre l'ambient.

Deprés de la preceptiva pregunta de Cavallers Voleu Festa?, contestada afirmativament, es passa a llegir la Gallofa (llista d'ordre fester). Habitualment es llig primer als jubilats (per deferència, ja que no poden demanar acte) i deprés es nomena al Gloriero de l'Hospital. Bé, enguany als senyors directius se'ls oblida aquest pas i la gent comença a demanar festa. Menys mal que algú es dona conter i tornen a començar. La cara de Jordi E. Es un poema, no serà tentar a ala sort preguntar-li dos vegades a Andres el que vol? Però no... al final Jordi E. Es nomenat Gloriero, en la qual cosa queden com a glorieros d'enguany els tres Jordis: Jordi Baudin Gloriero Oficial, Jordi Espí Gloriero de l'Hospital i Jordi Colomina Gloriero Infantil. Enhorabona als tres!!

Continuem passant llista amb algunes coses prou estranyes: no es recorda l'obligació de disparo d'esquadreros i dianeros, es demanen més cabos del normal, i coses per l'estil. Poc a poc es completen els actes i és nomenen annexes i timbalers. I ací ve un altra sorpresa, per decisió única i exclusiva del Primer Tro (que així ho comunica a l'assemblea) enguany els dianers, com a premi, aniran de parelles davant de l'esquadra de negres, els del carbonato davant de l'esquadra de blancs i, de manera incomprensible, els annexes els primers davant de les parelles de dianeros. Em sorgeixen diverses preguntes: baixarem l'esquadra sense annexes? Si passa alguna cosa a un esquadrero, qui el substituirà? Baixaran maquillats i amb escut però darrere de l'esquadra? Espere que la Directiva tinga molt clar el que cal fer, perquè de veritat que jo no ho veig clar.

I de sobte segon sorpresa: no es permet que baixem homes i dones junts, ja que es considera “formació” mixta. Òbviament jo pregunte que passa en els que tenim xiquets xicotets, que com a pare em pareix una barbaritat no baixar ajudant a la meua dona o ajudant-me ella a mi, com millor vos sembre. Em contesta de prou mala manera dient-me que ell em contesta com a Primer Tro, i que si ho fem l'ASJ ens pot sancionar, fins i tot amb una multa.

No ho comprenc. Ara ens posem durs quan els últims anys s'ha deixat fer coses molt més greus al meu entendre? Així ho dic i així ho pense.

Després de la junta torne a parlar en Alberto i continue sense entendre la seua postura, que per cert, molta gent més no entén. No se com acabarà la cosa, però el sentiment generalitzat del que tenim nanos es eixir tots junts, amb les dones i ja vorem.

Després al ensaio tornem a xarrar, i es que jo no tinc res en contra d'Alberto, però hi ha coses que la Filà deu de cuidar.

Més coses estranyes, o peculiars, Mireia, la filla d'Enric, envia una carta demanant acte, que per motius obvis se li denega (està regulat per l'Ordenança de la Festa). Així i tot, per molt que no els agrade a alguns, la carta es tremendament correcta i respecta a la Filà en tot moment.

Però no acaba ací la cosa. Recorde d'anys anteriors que la junta de Rams es feia interminable per la quantitat de recomanacions que sol fer l'ASJ i pels recordatoris d'horaris i similars. Doncs bé, aiò s'ha acabat. Un parell de recomanacions sobre la retreta, pràcticament res de l'Alardo (rectifique, si que diuen alguna cosa sobre la pólvora: que van a falsificar firmes per poder disparar... si es que ho fem tot igual) i junta acabada.

Sincerament, no crec que les coses es puguen fer així. Cal ser clars i que el fester sàpiga el que deu fer i com cal fer-ho. Passem massa de puntetes sobre assumptes importants, que a la llarga poden perjudicar a la Filà.

Per acabar paguem els tiquets dels dinars de festes i a fer-se uns cerveseta al Buy Cafè, que alguns tenim ensaio després. Sols alguns? Això ho contaré al següent post...