Ensaio de novembre 2010

Dins de les peculiaritats d'aquest ensaio tenim, com ja vaig dir l'any passat, la missa de difunts. Enguany, per desgracia, ha estat més emotiva del que sol ser habitual. Per una part el record a Juan Constans, i per l'altra el recent falleciment de Rafael Miró, “Rafelet”, al que fa menys d'una setmana l'imposaven la insígnia d'or de la Filà. Són coses de la vida, però afecten molt, especialment quan es gent que sempre l'has vista ahí, callat, però sense clavar-se en ningú, donant la seua opinió quan tocava, però sempre discret. En fi... descanse en pau.
I després ensaio.
Enguany Jordi E. no va tindre la visita del Vicari de l'Associació, que tenia actes diversos en altres filaes. Què perquè dic això... qui no sapia de que va el tema que mire el post de l'any passat.
Per el que fa al ensaio en si, un poc el de sempre. No massa gent, però en el fons tampoc poca, poc menjar, peces encertades i comercials en el 75 % dels casos (supose que es nota quan no està el que mana), per cert, destacar un “Daniel Juan” sentat i meravellós, i una falta de sentit de l'oportunitat per part de la Directiva. El minut de silenci per Rafelet, correcte, però no en el moment adequat.
Continuem sense anar tots els que som als ensaios, i quan no falta un és un altre. En aquest no hem tingut fotògraf (Jordi V. Estava de cap de setmana en la novia), Jordi P. en València, Alfi desaparegut i Jaume un poc del mateix.
Però per altra part molt bé pels que anem. Jordi E. en la seua línia de posar-me coses al cap (aquesta vegada un polvoró, si Juan passa les fotos ja les penjaré), bona conversa en Michel i Jordi L. (cadascun a un costat meu) i un bon rato de Filà.
Esteban es va destapar com a Cabo, tant en navaixa com en porra, i com li deia a algú, per ensenyar-se cal fer això: perdre la por i decidir-se.
Per tancar el tema, també un parell de Visca el Capità! Per part de Santi Valor i un comentari del mateix veient-mos a mi i al Majoral junts de l'estil de: “mira, dos capitans junts! Serà que ell sap alguna cosa que jo no se.... demostra el seu recolzament? En aquesta Filà mai se sap.
I pronte a casa, que alguns tenen xiquets, altres reunions de majorals i jo tinc la sort que la meua dona m'arreplega en el cotxe i m'evita pujar tot Oliver.
PD: algun dia vos contaré com va estar censurat el post...