La plantà del Betlem.

Any estrany per açò del Betlem. Fins ara estàvem acostumats a contar amb el mestre Luís Lazaro en el muntatge del nostre Betlem, i enguany, per diversos motius, molts d'ells més bé aliens a ells, no ha estat així. Ni ha estat ell, ni cap membre de la seua família. I això es nota.
Cal dir que mai he estat al 100 % d'acord en la manera que Luís va conduir la Filà mentre va estar al càrrec de Primer Tro, però si una cosa he de reconéixer es el seu bon gust pels detalls, pel quedar bé en propis i estranys, per donar-li “calidesa” a tots els actes que es feien a la Filà, en resum, per el que ara sol dir-se “posar-los en valor”.
De vegades una simple felicitació nadalenca diu més d'una entitat que moltes coses pot ser més espectaculars, un detall pels xiquets o una activitat muntada en il·lusió més que un bon esmorzar o el posterior dinar. I aquest acte sorgia d'aquesta intenció de fer Festa en els més xicotets.
Per sort som una Filà jove (i pel que es veu, fèrtil) i abunden xiquets i xiquetes. La Festa també cal que siga per ells, que pot ser són en els que menys pensem, això sí, se'ns plena la boca quan diem que son el futur de la Festa. Si volem que ho siguen caldrà cuidar-los, donar-los peu a sentir la Filà com casa seua, fer-lo cada cert tems xicotets activitats que creen grup i sentiment de pertinença a alguna cosa. I per desgràcia aquestos actes son més bé poquets.
Repassem: plantà del Betlem, Glòria Infantil, i per alguns, berenar de Pasqua, que és més una reunió familiar que un acte de Filà en si mateix (cal recordar que es va llevar l'entradeta dels xiquets per la crisi). Poc, i no serà que no paguen fulla.
Quedaria en un tema apart la Segon Diana, però segons les previsions escoltades avui de boca del Remugó, mal futur li veig.
I amb este quatre bovades volem fer Festa, convertir als nostres fills en grans festers? Mal ho veig. Crec que em repetisc més que l'all, però a la Filà cal quedar bé en tots, i per descomptat en els xiquets també.

Passant ja a temes més propis d'aquest dia, una vegada més en una bona xocolatada per esmorzar, herberets i (com no podia ser d'un altra manera) pastissets de boniato. El meu fill encantat de retrobar-se en el seu amic de Filà, Adrian , i la meua filla, també contenta de poder gaudir de la llibertat de córrer i jugar a un espai conegut i de veure a la seua companya de classe Lea.
L'assistència a aquest acte un poc més baix del normal, però amb una garbera de xiquets i xiquetes.


El Betlem també més xicotet del normal i un poc menys de gust. I tornant al tema d'abans, amb l'absència del primer tro, que deuria estar en aquest tipus d'actes, li agraden o no. Son coses que van en el càrrec.
Com a novetat, aprofitant el seu pas per Alcoi i que Elena dominava el tema, hem anat a veure el Betlem de Bancaja: nosequantes figures, nosequants litres d'aigua i un muntatge prou bo. A la fi, entre uns i altres uns 40 s'han apuntat al tema.
Per descomptat que ens ha eixit la vena criticona i se'm queixat de tot, però sinó no seriem alcoians.
El més impactant la pobra de la “burra” del portal, cap per abaix perquè els responsables del Betlem han considerat que l'animalet tenia picors i estava refregant-se per terra. I com no podia ser d'un altra manera ha sorgit la pregunta: què no haurà caigut? Haurà begut massa cafè? Estarà morta?
No podem evitar-ho som així.

El dinar de lujo com sempre, massa picadeta per a després menjar-se un bon plat (o coca) de gaspatxos i amb un preu més que raonable. I una vegada més, com ja es tradició una de les coques ha acabat al meu cap. El que deia la meua ex-jefa Tere, si en aquest poble una cosa es fa dos anys seguits ja és tradició. Ara bé, enguany, aprofitant que el cunyat a dinat en nosaltres a ell també li ha tocat (per bocut) així que com l'any que ve li toque... ja és per sempre.

PD: Son les 21:06 hores, per si algú Remugó ho pregunta després.