He tardat en reobrir el blog per un sol motiu, estic en un nuvol.
Han estat mols anys d’il·lusions per fer un càrrec a la Filà, de projectar el que faria, de pensar i imaginar mil idees, de sommiar en que un dia açò es poguera fer realitat, però també han hagut dies roïns, rumors, comentaris desagradables, mil candidats o cap... i ara resulta que es així, que soc l’Alferes de la Filà Navarros del 2017.
I em costa encara fer-me a la idea. Si algú diu, per allí va l’Alferes, encara pense en Santi. Quan em donen la enhorabona, em sent estrany. Però sí, soc jo...
Anem per parts, com he arribat a aquest punt?
Once upon a time... un amic va decidir que volia ser Capità Cristià... i jo vaig ser un del seus cavallers. I va passar la capitania i, eixe estiu, parlant en la meua dona, vam pensar: I si fem un montepio per fer càrrec d’ací 14 anys? I si no és un càrrec ja veurem per a que gastem els diners.
Van passar els anys i la idea va anar prenent forma. Moltes xarrades als “Kijonencos” amb el senyor Espí, cada estiu com es tradició, van fer que em plantejara si fer Alferes o Capità. Però tot eren idees e il·lusions, res de concret.
I un any abans del mig van començar els rumors: que si hi havia candidats per a Capità i Alferes pa tirar-se’ls pel damunt del cap, que si ho tenia impossible, que on anava, que era prompte, que si açò i que si allò...
Calia deixar passar el temps, al menys fins que acabara l’esquadra del Mig. I ací va ser quan vaig començar a dubtar seriosament entre Alferes i Capità.
Hi havia un candidat molt fort a Alferes, el Pegolí, que a més a més, va ser mig anomenat al discurset de Tono el dia dels Trons, i per Capitans sonaven tres candidats. Què fer? Reflexionar i decidir que era això que realment volia fer. I vaig tornar a la meua idea original. Volia ser Alferes.
I a partir d’aquest moment el projecte va anar prenent forma. I per això alguns vam començar un montepio, anomenat “Això ho pague jo!” ja en una idea clara de fer una càrrec (o anar-se’n de viatge a la Patagonia si fallava el tema). Jordi Espí, Jordi Pastor, Antonio i Xavi en menor medida, i recientment Jordi Constans, es van significar com a possibles cavallers.
Passava el temps i augmentaven els rumors: que si uns que si altres, que si triem ja càrrecs o s’esperem a l’any d’abans, que si la crisis que si ara puc ara no puc.
I un bon dia el nostre darrer tro llança en una junta la noticia: “En maig o setembre anomenem càrrecs!”
I en eixe moment es quan, de veritat, posem en marxa tot el procés que devia portar-nos al dia de l’elecció de càrrecs.
Per a començar el Pegolí ha caigut de la llista de candidats a Alferes. Javier Bañó no es pronuncia sobre el que vol fer, i Jose V. Jornet comença a postular-se a Capità. Corren rumors que Andres Hernández no es presenta.
I en aleshores es quan decidisc convocar als que vull que siguen els meus cavallers. El 23 de març, 1 mes abans de S. Jordi, quedem a la Filà per parlar del tema. No em cansaré de repetir que ser Alferes per a mi, sense els meus amics, no te cap sentit.
Em senc rescolçat, acollit i em fan que la meua il·lusió per fer càrrec vaja avant. Es impossible repetir les paraules allí escoltades, tot va ser meravellós, fantàstic... Si voleu recordar el pots, ací va l’enllaç i ara si que la proposta es concreta. No vull ser càrrec, vull ser Alferes!
I continua passant el temps, i amb ell augmenten els rumors i els comentaris malintencionats, no se molt bé perquè.
A maig no es parla de càrrecs, a pesar que hi ha una conversa en la que em diuen que encara que no es triaran a maig, en aquesta junta es confirmarà quan es farà. Creixen els nervis entre els meus cavallers i jo mateix.
Nosaltres, de totes formes, continuem a la nostra. Paciència i tranquil·litat. Passa l’estiu i arriba setembre. Sense noticies... Es convoca la junta de Mig Any... i no apareix res.
Converses amb gent de la directiva... Hi ha intenció de fer l’elecció a novembre.
I a la junta, rapideta com últimament, en Precs i preguntes, Jordi E. fa la pregunta clau: Quan es trien càrrecs?
I Alberto contesta: el 24 de novembre.
Un altre procés es posa en marxa. Cal prendre decisions. Com plantejem el projecte, que fem, que no fem. Els nervis a flor de pell, la il·lusió també. Mils de minuts en cridades telefòniques, quedem més del normal en la Filà, per a coses intranscendents on les converses acaben sempre en un “ja xarrarem”.
I arriba el mig any. Com diria Hamlet: “fer o no fer, eixa es la qüestió!” i decidisc fer. Fer una simple xapeta que alça tot tipus de comentaris, per a bé i per a mal, segur. I eixim a formar (en la filà, que no hi ha entradeta) tots els cavallers, i la gent parla i comenta, i critica i alaba, que de tot ha d’haver.
Fins i tot, de repent, ixen candidats de baix de les pedres, fins 4 més em comenta el darrer tro. I a Jaime li diuen que no fem tonteries... però això es un altra història que pot ser algun dia contem.
I clar, tots estem nerviosos, i preocupats i, fins i tot, cabrejats. Però també cal dir que, com algun cavaller va dir, hi ha una conjunció astral, i les coses van rodant per a bé.
El dia 18 d’octubre arriba la convocatòria de la junta. Ara si que va de bo.
El estatut marca que cal presentar candidatura 15 dies abans de la elecció. Torne al meu dilema: que faig, que no faig. Cal preparar diversos plans: si estic d’únic candidat, si em som més... Tinc nervis, però prou controlats. La feina prèvia d’alguns cavallers dona els seu fruits i un dels candidats a Capità també s’interessa per la meua situació. De sobte tot es bon rotllo.
I a més a més, tinc uns amics que valen un mon. Michel em prepara una carpeta espectacular per presentar el projecte, Jordi Espí, el cunyat i el meu germà m’acompanyen a la Filà a entregar el projecte. Jordi B. està, com no pot ser menys a la Filà.
Plou, trona, bé, més bé S. Jordi ens envia les seues salutacions mitjançant un “rayo segador”. Ara si que estic nerviós. José V. Jornet ha presentat la candidatura la setmana d’abans. Javier la presenta el mateix dia. I Jordi Espí també. El molt ****** presenta la mateixa carta que jo! Al menys em serveix per pillar-me les coses en més tranquil·litat i alegria. Realment es Xavi el que està per a que li coste un mal.
Sobre les 22 hores presente la meua candidatura. Alberto al·lucina. Els altres sols han presentat una carta, jo un projecte, perfectament maquetat.
Passa lentament el temps, entre plats de morro i washapps de la resta de cavallers, absents per diferents motius.
A les 12 la cosa queda clara. Soc l’únic candidat. I això que a les 12 menys 5 es sent una porta i a Xavi està a punt de agafar-li un infart!
Queden 15 dies de nervis i, una vegada més, de prudència...
(Continuarà)
Han estat mols anys d’il·lusions per fer un càrrec a la Filà, de projectar el que faria, de pensar i imaginar mil idees, de sommiar en que un dia açò es poguera fer realitat, però també han hagut dies roïns, rumors, comentaris desagradables, mil candidats o cap... i ara resulta que es així, que soc l’Alferes de la Filà Navarros del 2017.
I em costa encara fer-me a la idea. Si algú diu, per allí va l’Alferes, encara pense en Santi. Quan em donen la enhorabona, em sent estrany. Però sí, soc jo...
Anem per parts, com he arribat a aquest punt?
Once upon a time... un amic va decidir que volia ser Capità Cristià... i jo vaig ser un del seus cavallers. I va passar la capitania i, eixe estiu, parlant en la meua dona, vam pensar: I si fem un montepio per fer càrrec d’ací 14 anys? I si no és un càrrec ja veurem per a que gastem els diners.
Van passar els anys i la idea va anar prenent forma. Moltes xarrades als “Kijonencos” amb el senyor Espí, cada estiu com es tradició, van fer que em plantejara si fer Alferes o Capità. Però tot eren idees e il·lusions, res de concret.
I un any abans del mig van començar els rumors: que si hi havia candidats per a Capità i Alferes pa tirar-se’ls pel damunt del cap, que si ho tenia impossible, que on anava, que era prompte, que si açò i que si allò...
Calia deixar passar el temps, al menys fins que acabara l’esquadra del Mig. I ací va ser quan vaig començar a dubtar seriosament entre Alferes i Capità.
Hi havia un candidat molt fort a Alferes, el Pegolí, que a més a més, va ser mig anomenat al discurset de Tono el dia dels Trons, i per Capitans sonaven tres candidats. Què fer? Reflexionar i decidir que era això que realment volia fer. I vaig tornar a la meua idea original. Volia ser Alferes.
I a partir d’aquest moment el projecte va anar prenent forma. I per això alguns vam començar un montepio, anomenat “Això ho pague jo!” ja en una idea clara de fer una càrrec (o anar-se’n de viatge a la Patagonia si fallava el tema). Jordi Espí, Jordi Pastor, Antonio i Xavi en menor medida, i recientment Jordi Constans, es van significar com a possibles cavallers.
Passava el temps i augmentaven els rumors: que si uns que si altres, que si triem ja càrrecs o s’esperem a l’any d’abans, que si la crisis que si ara puc ara no puc.
I un bon dia el nostre darrer tro llança en una junta la noticia: “En maig o setembre anomenem càrrecs!”
I en eixe moment es quan, de veritat, posem en marxa tot el procés que devia portar-nos al dia de l’elecció de càrrecs.
Per a començar el Pegolí ha caigut de la llista de candidats a Alferes. Javier Bañó no es pronuncia sobre el que vol fer, i Jose V. Jornet comença a postular-se a Capità. Corren rumors que Andres Hernández no es presenta.
I en aleshores es quan decidisc convocar als que vull que siguen els meus cavallers. El 23 de març, 1 mes abans de S. Jordi, quedem a la Filà per parlar del tema. No em cansaré de repetir que ser Alferes per a mi, sense els meus amics, no te cap sentit.
Em senc rescolçat, acollit i em fan que la meua il·lusió per fer càrrec vaja avant. Es impossible repetir les paraules allí escoltades, tot va ser meravellós, fantàstic... Si voleu recordar el pots, ací va l’enllaç i ara si que la proposta es concreta. No vull ser càrrec, vull ser Alferes!
I continua passant el temps, i amb ell augmenten els rumors i els comentaris malintencionats, no se molt bé perquè.
A maig no es parla de càrrecs, a pesar que hi ha una conversa en la que em diuen que encara que no es triaran a maig, en aquesta junta es confirmarà quan es farà. Creixen els nervis entre els meus cavallers i jo mateix.
Nosaltres, de totes formes, continuem a la nostra. Paciència i tranquil·litat. Passa l’estiu i arriba setembre. Sense noticies... Es convoca la junta de Mig Any... i no apareix res.
Converses amb gent de la directiva... Hi ha intenció de fer l’elecció a novembre.
I a la junta, rapideta com últimament, en Precs i preguntes, Jordi E. fa la pregunta clau: Quan es trien càrrecs?
I Alberto contesta: el 24 de novembre.
Un altre procés es posa en marxa. Cal prendre decisions. Com plantejem el projecte, que fem, que no fem. Els nervis a flor de pell, la il·lusió també. Mils de minuts en cridades telefòniques, quedem més del normal en la Filà, per a coses intranscendents on les converses acaben sempre en un “ja xarrarem”.
I arriba el mig any. Com diria Hamlet: “fer o no fer, eixa es la qüestió!” i decidisc fer. Fer una simple xapeta que alça tot tipus de comentaris, per a bé i per a mal, segur. I eixim a formar (en la filà, que no hi ha entradeta) tots els cavallers, i la gent parla i comenta, i critica i alaba, que de tot ha d’haver.
Fins i tot, de repent, ixen candidats de baix de les pedres, fins 4 més em comenta el darrer tro. I a Jaime li diuen que no fem tonteries... però això es un altra història que pot ser algun dia contem.
I clar, tots estem nerviosos, i preocupats i, fins i tot, cabrejats. Però també cal dir que, com algun cavaller va dir, hi ha una conjunció astral, i les coses van rodant per a bé.
El dia 18 d’octubre arriba la convocatòria de la junta. Ara si que va de bo.
El estatut marca que cal presentar candidatura 15 dies abans de la elecció. Torne al meu dilema: que faig, que no faig. Cal preparar diversos plans: si estic d’únic candidat, si em som més... Tinc nervis, però prou controlats. La feina prèvia d’alguns cavallers dona els seu fruits i un dels candidats a Capità també s’interessa per la meua situació. De sobte tot es bon rotllo.
I a més a més, tinc uns amics que valen un mon. Michel em prepara una carpeta espectacular per presentar el projecte, Jordi Espí, el cunyat i el meu germà m’acompanyen a la Filà a entregar el projecte. Jordi B. està, com no pot ser menys a la Filà.
Plou, trona, bé, més bé S. Jordi ens envia les seues salutacions mitjançant un “rayo segador”. Ara si que estic nerviós. José V. Jornet ha presentat la candidatura la setmana d’abans. Javier la presenta el mateix dia. I Jordi Espí també. El molt ****** presenta la mateixa carta que jo! Al menys em serveix per pillar-me les coses en més tranquil·litat i alegria. Realment es Xavi el que està per a que li coste un mal.
Sobre les 22 hores presente la meua candidatura. Alberto al·lucina. Els altres sols han presentat una carta, jo un projecte, perfectament maquetat.
Passa lentament el temps, entre plats de morro i washapps de la resta de cavallers, absents per diferents motius.
A les 12 la cosa queda clara. Soc l’únic candidat. I això que a les 12 menys 5 es sent una porta i a Xavi està a punt de agafar-li un infart!
Queden 15 dies de nervis i, una vegada més, de prudència...
(Continuarà)
WebRep
Calificación general
Este sitio no tiene calificación
(no hay votos suficientes)
