Quan un va a l'assemblea de gener, també coneguda per Junta de gener o Junta Econòmica, va en tota la predisposició del mon a tardar mil hores en eixir de la Filà.
Encara recorde una, encara al local de la Costera del Gurugú, en la que després hi havia ensaio. Entre la junta i l'ensaio sols vam tindre temps de fer-se una cervesa a un garito del passatge del Parterre. Quan vaig arribar a casa havia perdut la noció del temps, havia entrat a la Filà a les quatre i pico i havia eixit a les dos o les tres del matí.
Doncs en eixe ànim vaig anar el dissabte a la Filà. La junta era a les cinc, així que pensava eixir sobre les set i mitja o les vuit. A mes a mes suposava que s'allargaria pels motius habituals: Podríeu explicar la partida de despeses diverses? No entenc perquè es gastem tants diners en sobres i cartes..., i que paga el conserje? Qui paga la llum? I coses per l'estil.
Peró no, estava totalment equivocat. Encara que puga parèixer increïble, a les sis havíem acabat la junta.
I això em porta a algunes conclusions importants:
La primera, que la gent sols va a una junta econòmica si li tenen que demanar diners de més, si, com en aquest cas, la fulla baixa, a la Filà no van ni les rates (de fet no arribàvem als 40).
La segon, totalment lligada a la primera, que si no demanes diners de més, els que van a aquestes juntes ni obrin la boca. Per a que? Es deuen de conformar saben que no cal posar més diners.
La tercera, no acaba d'agradar-me com es gestiona actualment la Filà, tot s'aprova massa fàcilment, sense discussió, que si bé fa que tot s'allargue, moltes vegades també dona llum sobre coses que alguns no som capaços de detectar. Valga com exemple que el tema de l'obra de la “piscina” dels Vascos ha estat tractat fora de temps i que ens han dit que hi ha ensaio a gener perquè ens ha tocat la loteria del “Niño” (i dic jo, si tan mal esta l'economia, no valia la pena continuar sense ensaio i pagar la “piscina” còmodament?)
I per últim, no se si com a conseqüència del tema econòmic, fins i tot Morro estava d'acord en tot i li va donar l'enhorabona a la Directiva.
Parlant d'altres coses, també aquesta ha estat l'assemblea on, per fi, Michel i Vicent han estat admitits com festers, enhorabona al dos i a gaudir de ser festers Navarros.
Bé, un altra junta més i l'ultim divendres de gener, ensaio...
dissabte, 23 de gener del 2010
diumenge, 20 de desembre del 2009
L'ensaio de Nadal
Mira que tenia ganes de que arribara el ensaio de Nadal, mira que tot eren problemes: sopar de empresa (al que per descomptat he tingut que renunciar), un temps de mil dimonis, mira que quan tens moltes expectatives per alguna cosa després acabes decebut... Doncs NO... el ensaio ha estat PERFECTE.
Com es normal, i a pesar del temps, la Filà estava a tope. Bon ambient, felicitacions nadalenques, bona música, i poc lloc per sentar-se. La gent que habitualment sol sentar-se en mi és “tardona”, i no sols en la filà, al futbol, como li comentava a l'amic Manolo Sánchez, també en passa el mateix: arribe el primer i em toca guardar lloc. Vaig guardar 8, calculant per damunt els que seriem i ho vaig acertar: Jordi Verdú, Ximo, Jaume, Vicent, Michel, Jordi Espí, Juan i jo mateix. Entre els absents Esteban (tindria por de la neu?), Jordi Lazaro, del que no vam saber res, i això es estrany, el “cunyao” que estava de sopar d'empresa i Jordi Constans (aquest creiem que l'han abduït alguns alienígenes independentistes).
Entre els reapareguts Rafa Galvez, al que es nota a faltar molt en la Filà , que ve poc per problemes personals.
Al meu costat l'amic Santi “Poliester” que entre ell i jo fèiem que a la taula tots estigueren apretats.
Rises, menjar fluixet (massa fregits) i molt, però que molt de cafè (en el cas de Santi Cafè Olcina, la resta Pastor).
I bromes, especialment en Jordi Verdú, que no se molt bé que volia explicar-nos però no el deixavem, i en Michel.
De veritat que el fet de sentar-te en Camilo va ser sense donar-me conter, a més a més, pitjor hauria segut tindre-li que mirar la cara durant tot l'ensaio! Però ja et val, ni siquiera tindre una interessant conversa sobre la industria del disseny i confecció de trajes de festes en tot un expert de la matèria com ell!!
I va arribar el moment màgic de la nit: la rifa de Nadal. Fora al carrer nevava, bromes en Michel sobre si podria arribar a Muro, encara que fora convertint el Mini en trineu, el músics pensant en si els tancarien el port d'Albaida, i la directiva venent les típiques mitges tires de la rifa a 2 € per cap (com es nota la pujada de l'Euribor).
I aquest any SI! Feia anys que no ens tocava res i ja li ho deia jo a Michel el dilluns passat: sempre li toca a la banda o als nous. I es va complir, vam comprar mitja tira cadascun (8 en total) i vam ser agraciats en 2 lots de Nadal, un 5e o 6e premi (que ez va encarregar Juan de arreplegar sense donar-mos temps ni de saber que havíem guanyat) i el segon premi: una fantàstica caixa en xoriç, vi, galetes (que es vam menjar allí mateix) i jo que se més. Ara ja tenim excusa per a quedar a gener i fer un soparet en aquestos productes.
Després més rises, formaetes, marxes mores i cristianes, algun colpet per rematar i, gaudint d'una bona nevada, fins el Friends, on una vegada més vam acabar la nit.
En reafirme en el dit a entrades anteriors, el ensaio de Nadal es, possiblement, el millor de l'any.
Per acabar, desitjar-vos a tots els que seguiu el blog un Bon Nadal i un nou any que siga millor encara que aquest 2009 que ja acabem.
Com es normal, i a pesar del temps, la Filà estava a tope. Bon ambient, felicitacions nadalenques, bona música, i poc lloc per sentar-se. La gent que habitualment sol sentar-se en mi és “tardona”, i no sols en la filà, al futbol, como li comentava a l'amic Manolo Sánchez, també en passa el mateix: arribe el primer i em toca guardar lloc. Vaig guardar 8, calculant per damunt els que seriem i ho vaig acertar: Jordi Verdú, Ximo, Jaume, Vicent, Michel, Jordi Espí, Juan i jo mateix. Entre els absents Esteban (tindria por de la neu?), Jordi Lazaro, del que no vam saber res, i això es estrany, el “cunyao” que estava de sopar d'empresa i Jordi Constans (aquest creiem que l'han abduït alguns alienígenes independentistes).
Entre els reapareguts Rafa Galvez, al que es nota a faltar molt en la Filà , que ve poc per problemes personals.
Al meu costat l'amic Santi “Poliester” que entre ell i jo fèiem que a la taula tots estigueren apretats.
Rises, menjar fluixet (massa fregits) i molt, però que molt de cafè (en el cas de Santi Cafè Olcina, la resta Pastor).
I bromes, especialment en Jordi Verdú, que no se molt bé que volia explicar-nos però no el deixavem, i en Michel.
De veritat que el fet de sentar-te en Camilo va ser sense donar-me conter, a més a més, pitjor hauria segut tindre-li que mirar la cara durant tot l'ensaio! Però ja et val, ni siquiera tindre una interessant conversa sobre la industria del disseny i confecció de trajes de festes en tot un expert de la matèria com ell!!
I va arribar el moment màgic de la nit: la rifa de Nadal. Fora al carrer nevava, bromes en Michel sobre si podria arribar a Muro, encara que fora convertint el Mini en trineu, el músics pensant en si els tancarien el port d'Albaida, i la directiva venent les típiques mitges tires de la rifa a 2 € per cap (com es nota la pujada de l'Euribor).
I aquest any SI! Feia anys que no ens tocava res i ja li ho deia jo a Michel el dilluns passat: sempre li toca a la banda o als nous. I es va complir, vam comprar mitja tira cadascun (8 en total) i vam ser agraciats en 2 lots de Nadal, un 5e o 6e premi (que ez va encarregar Juan de arreplegar sense donar-mos temps ni de saber que havíem guanyat) i el segon premi: una fantàstica caixa en xoriç, vi, galetes (que es vam menjar allí mateix) i jo que se més. Ara ja tenim excusa per a quedar a gener i fer un soparet en aquestos productes.
Després més rises, formaetes, marxes mores i cristianes, algun colpet per rematar i, gaudint d'una bona nevada, fins el Friends, on una vegada més vam acabar la nit.
En reafirme en el dit a entrades anteriors, el ensaio de Nadal es, possiblement, el millor de l'any.
Per acabar, desitjar-vos a tots els que seguiu el blog un Bon Nadal i un nou any que siga millor encara que aquest 2009 que ja acabem.
Ja tenim el nom del Montepio registrat!
Doncs si, que ja està! Ha segut un part llarg i difícil, però ja tenim el nom del montepio registrat per Hisenda (eixa que som tots, menys els que defrauden) i el corresponent CIF.
Ara el següent pas és aconseguir quedar els dos administradors del montepio, Jordi E. i jo mateix, i obrir un conter en la CAM. En quant aquesta conjunció planetària es done vos ho comunicarem mitjançant un mail per a que comenceu a fer aportacions.
I si, també se el que esteu pensant, que fa por saber qui son els administradors del cotarro, però no es preocupeu, us prometem que si fugim en els diners serà per una bona causa: donar de menjar a totes eixes pobres senyoretes que sempre van mig despullades per falta de recursos.
Avant el montepio: Això ho pague jo!
Ara el següent pas és aconseguir quedar els dos administradors del montepio, Jordi E. i jo mateix, i obrir un conter en la CAM. En quant aquesta conjunció planetària es done vos ho comunicarem mitjançant un mail per a que comenceu a fer aportacions.
I si, també se el que esteu pensant, que fa por saber qui son els administradors del cotarro, però no es preocupeu, us prometem que si fugim en els diners serà per una bona causa: donar de menjar a totes eixes pobres senyoretes que sempre van mig despullades per falta de recursos.
Avant el montepio: Això ho pague jo!
dissabte, 12 de desembre del 2009
Sopar/Ensaio Gener
Com que tots anem sempre de cul, i en previsió de poder ser el màxim de gent possible, i davant la possibilitat de que a gener no hi haja ensaio, vos recorde que podríem organitzar un soparet per suplir aquesta falta.
Vaig a proposar dues dates, i aneu votant. De totes maneres ja ho xarrarem al ensaio de Nadal, crearem un “evento” al Facebook per als que hi teniu, i enviarem el corresponent Saluda via mail en quant confirmem dates.
Vaig a proposar dues dates, i aneu votant. De totes maneres ja ho xarrarem al ensaio de Nadal, crearem un “evento” al Facebook per als que hi teniu, i enviarem el corresponent Saluda via mail en quant confirmem dates.
La plantà del Betlem
Encara que en uns dies de retràs, cal comentar la plantà del Betlem d'enguany.
A mi personalment no m'agrada massa el Nadal, però açò de plantar el Betlem la veritat es que si que m'agrada, i no sols a la Filà, també m'agrada posar-lo a casa (encara que enguany, entre avaluacions i un constipat de un parell de nassos, mai millor dit, encara no el tinc en marxa). Els que em coneixeu sabeu que soc home de tradicions, així que per a mi açò és una tradició més i cal complir en alegria.
Què com va anar la cosa? Doncs, la mar de bé.
A pesar de que algun directiu ens havia dit que enguany les pastetes serien de menor qualitat, la veritat es que a mi em va semblar com sempre, la xocolata bona, calenteta i espesa i el Biri-biri de desprès de l'esmorzar en va sentar bé gracies a Deu.
Les xirimites, un any més, acompanyaven amb nadaletes i l'ambient era agradable i amb prou gent. Per posar alguna pega, crec que va faltar algun tipus d'activitat per als xiquets. Com comentaven després, es nota en falta la ma de Luis, els detalls no es cuiden com abans. I no fa falta tampoc una gran activitat, però els més majorets preguntaven que quan anaven a pintar. També, pel que vaig saber, enguany es quedarem sense postaleta de Nadal. Una pena, sempre agraeixes que la Filà tinga detalls en aquestes dates.
Agus, del que últimament he sentit algunes crítiques i que jo continue sense tindre'n cap, va tindre a bé, en quant es va buidar un poc la Filà, de posar en marxa un xicotet castell inflable que va fer les delícies dels xiquets i xiquetes. Especialment de Jordi, al que quasi vam tindre que arrastrar per traure-lo a pegar una volteta.
I quasi que la volteta va ser del milloret del dia. Feia una bona temperatura i no teníem presa. Vam passejar, vam xerrar, vam fer fotos (sobretot Jordi Baudin que va presumir de màquina tot el que va voler), els xiquets van jugar un ratet al parc, es vam trobar i es vam parara xerrar en mil persones més, i, per damunt de tot, vam gaudir d'un bon matí en amics de filà.
La veritat és que era curiós veure'ns passar pel carrer, ja que pareixíem una manifestació i es que, a la fi érem, 17 adults, 4 carros (3 xiquetes molt xicotetes i Núria) i els dos xics grans: Jordi i Jorge.
El segón acte, per dir-li d'alguna manera, va ser el dinar. Un any més picaeta i fantàstics gaspatxos fets per Agus e Isa. Per alguns era la primera vegada que provaven aquest típic plat de la Foia, altres, ja més veterans, explicàvem com calia menjar aquesta delícia i altres, com sol ser habitual, aprofitaven la coca del gaspatxo per posar-li-la de barret al qui escriu aquest blog.
Els xiquets van dinar en taula apart un bons fideus i, ràpid, ràpid, un altra vegada al castell inflable. Del meu Jordi no vam saber res fins l'hora d'anar-se'n.
El dinar va transcorre, com sempre, entre bromes, conversa i, es el que duu el temps, plors de xiquetes i biberons. Un altre any Betlem plantat i gaspatxos degustats. I que siga per molts anys i en tan bon ambient i tan bons amics.
I d'ací no res... ensaio de Nadal (que pena que no hi haja pollastre) i a veure si tenim sort i cau algun premi a al rifa o al Sorteig de la Grossa de Nadal (a la part inferior de la pàgina hi ha un widget que possibilita comprovar els premis d'aquest sorteig)
A mi personalment no m'agrada massa el Nadal, però açò de plantar el Betlem la veritat es que si que m'agrada, i no sols a la Filà, també m'agrada posar-lo a casa (encara que enguany, entre avaluacions i un constipat de un parell de nassos, mai millor dit, encara no el tinc en marxa). Els que em coneixeu sabeu que soc home de tradicions, així que per a mi açò és una tradició més i cal complir en alegria.
Què com va anar la cosa? Doncs, la mar de bé.
A pesar de que algun directiu ens havia dit que enguany les pastetes serien de menor qualitat, la veritat es que a mi em va semblar com sempre, la xocolata bona, calenteta i espesa i el Biri-biri de desprès de l'esmorzar en va sentar bé gracies a Deu.
Les xirimites, un any més, acompanyaven amb nadaletes i l'ambient era agradable i amb prou gent. Per posar alguna pega, crec que va faltar algun tipus d'activitat per als xiquets. Com comentaven després, es nota en falta la ma de Luis, els detalls no es cuiden com abans. I no fa falta tampoc una gran activitat, però els més majorets preguntaven que quan anaven a pintar. També, pel que vaig saber, enguany es quedarem sense postaleta de Nadal. Una pena, sempre agraeixes que la Filà tinga detalls en aquestes dates.
Agus, del que últimament he sentit algunes crítiques i que jo continue sense tindre'n cap, va tindre a bé, en quant es va buidar un poc la Filà, de posar en marxa un xicotet castell inflable que va fer les delícies dels xiquets i xiquetes. Especialment de Jordi, al que quasi vam tindre que arrastrar per traure-lo a pegar una volteta.
I quasi que la volteta va ser del milloret del dia. Feia una bona temperatura i no teníem presa. Vam passejar, vam xerrar, vam fer fotos (sobretot Jordi Baudin que va presumir de màquina tot el que va voler), els xiquets van jugar un ratet al parc, es vam trobar i es vam parara xerrar en mil persones més, i, per damunt de tot, vam gaudir d'un bon matí en amics de filà.La veritat és que era curiós veure'ns passar pel carrer, ja que pareixíem una manifestació i es que, a la fi érem, 17 adults, 4 carros (3 xiquetes molt xicotetes i Núria) i els dos xics grans: Jordi i Jorge.
El segón acte, per dir-li d'alguna manera, va ser el dinar. Un any més picaeta i fantàstics gaspatxos fets per Agus e Isa. Per alguns era la primera vegada que provaven aquest típic plat de la Foia, altres, ja més veterans, explicàvem com calia menjar aquesta delícia i altres, com sol ser habitual, aprofitaven la coca del gaspatxo per posar-li-la de barret al qui escriu aquest blog.
Els xiquets van dinar en taula apart un bons fideus i, ràpid, ràpid, un altra vegada al castell inflable. Del meu Jordi no vam saber res fins l'hora d'anar-se'n.
El dinar va transcorre, com sempre, entre bromes, conversa i, es el que duu el temps, plors de xiquetes i biberons. Un altre any Betlem plantat i gaspatxos degustats. I que siga per molts anys i en tan bon ambient i tan bons amics.
I d'ací no res... ensaio de Nadal (que pena que no hi haja pollastre) i a veure si tenim sort i cau algun premi a al rifa o al Sorteig de la Grossa de Nadal (a la part inferior de la pàgina hi ha un widget que possibilita comprovar els premis d'aquest sorteig)
diumenge, 29 de novembre del 2009
L'ensaio de Novembre
Comença el calendari de ensaios, que ja era hora.
Per començar remarcar les ganetes que hi havia d'ensaio. Pareix que ha passat un segle des de l'últim, i es que, si et poses a contar, llevant el de juliol que no se perquè acabe perdent-me quasi sempre, fa quasi 8 mesos que no tastàvem un.
Clar que hi han coses pel mig: les Festes, la Dinà, el Mig Any, però ensaios no... i això es nota a faltar.
Abans de l'ensaio de novembre sol haver missa a S. Jordi per recordar als difunts festers de la nostra Filà i dels Cordoneros. Com sempre quatre gats mal contats, tant per una Filà com per l'altra. I es que som sempre els mateixos, tendria que ser veritat el comentari del Primer Tro: tots els que venia a missa, enguany Diana! Però ja vos dic jo que l'única recompensa que es pot esperar per la nostra assistència és la Divina. Per cer, la missa molt bé, homilia en trellat (encara recorden entre esgarrifances les homilies del senyor Cascant), música d'orgue i a les nou, després de cantar el “Insigne Martir” cap a la Filà.
Com anècdota, al nostre benvolgut Majoral ha tingut l'ocurrència de convidar al Senyor Retor, D. Ismael, al ensaio. El home ha acceptat la convidà, però dient que sols es faria una cervesa, que tenia a sa mare i a la seua germana en casa i que no volia arribar tard.
Gran error, i no per D. Ismael, sinó per la nit que ha passat l'amic Jordi. Primer problema, no s'hem pogut sentar tots junts: Jordi s'ha quedat en Adrian, Currillo i demés, acompanyant a D. Ismael, i la resta hem buscat acomodo en un altra taula.
Segon problema: Cabolo, que una vegada més ha tret el seu repertori de paraules malsonants per regalar les orelles del pobre Vicari. I mentre Jordi passant molt vergonya.
Tercer problema: Jordi Baudin. Si, és estrany que Jordi siga un problema, però preguntat per quan el faran iaio, ha respost dient, davant de D. Ismael, que no el fan iaio perquè tenen la casa plena de preservatius. I Jordi fent-se xicotet i sense saber on amagar-se
Per fi D. Ismael, després de dos formaetes (on crec que el mateix Cabolo li ha intentat tocar el cul) i dos cerveses, se'n ha anat a sa casa. I Jordi i Esteban se'n han vingut a la nostra taula.
Una taula, que molt de temps després ha estat repleta de amics. Per posar falta a algú, sols ens falta recuperar i saber alguna cosa de l'amic Jordi Constans.
Peró per altra part hem recuperat a un del importants, a Jaume, que creiem desaparegut. Prou animat a pesar de les seues circumstancies personals, i en moltes ganes de festa (dels dos tipus). Espere de veritat que açò es convertisca en costum i es veiem al menys una volta al més.
Qui més estava? El que vos deia, pràcticament tots: els ja anomenats Jordi, Jaume i Esteban, Ximo, Jordi Verdú, Jordi Lazaro, Xavi, Juan, Michel i Vicent. No faré sobre aquesta taula cap comentari sobre la procedència dels membres, que sinó s'enfaden (jejejeje). Un vertader luxe de taula.
He gaudit de parlar, formar, discutir de festa i filà, de menjar (poquet però bo) i de beure.
Per cert, parlant, parlant en un directiu conegut meu, m'he assabentat que possiblement no hi ha ensaio a gener, per la qual cosa ha sorgit la possibilitat de organitzar alguna cosa nosaltres. Ja confirmarem dates i assistents, però doneu per fet que ha gener tenim lio.
Per descomptat a l'acabar l'ensaio, i després que Agus pareixia que volia tancar, a l'altra Filà, al Friends, a rematar la nit, en aquesta ocasió acompanyats per Tonin, fins altes hores i amb més tema del que parlar. Esteban, un valent, encara se'n va anar a rematar-ho a fer-se un altra al Hobit.
Aquest és l'encant del ensaios, retrobar als amics i retrobar la Festa. I el millor és que en menys d'un mes en tenim un altre. I no serà un ensaio qualsevol, serà l'ENSAIO DE NADAL. Com deia l'anuncí: Possiblement, el millor ensaio del món.
Salutacions a tots i... es veiem a l'ensaio de Nadal!
PD: Se m'oblidava, molts es veurem abans, que cal muntar el Betlem, i menjar gaspatxo, i... quina agenda més apretada!
Per començar remarcar les ganetes que hi havia d'ensaio. Pareix que ha passat un segle des de l'últim, i es que, si et poses a contar, llevant el de juliol que no se perquè acabe perdent-me quasi sempre, fa quasi 8 mesos que no tastàvem un.
Clar que hi han coses pel mig: les Festes, la Dinà, el Mig Any, però ensaios no... i això es nota a faltar.
Abans de l'ensaio de novembre sol haver missa a S. Jordi per recordar als difunts festers de la nostra Filà i dels Cordoneros. Com sempre quatre gats mal contats, tant per una Filà com per l'altra. I es que som sempre els mateixos, tendria que ser veritat el comentari del Primer Tro: tots els que venia a missa, enguany Diana! Però ja vos dic jo que l'única recompensa que es pot esperar per la nostra assistència és la Divina. Per cer, la missa molt bé, homilia en trellat (encara recorden entre esgarrifances les homilies del senyor Cascant), música d'orgue i a les nou, després de cantar el “Insigne Martir” cap a la Filà.
Com anècdota, al nostre benvolgut Majoral ha tingut l'ocurrència de convidar al Senyor Retor, D. Ismael, al ensaio. El home ha acceptat la convidà, però dient que sols es faria una cervesa, que tenia a sa mare i a la seua germana en casa i que no volia arribar tard.
Gran error, i no per D. Ismael, sinó per la nit que ha passat l'amic Jordi. Primer problema, no s'hem pogut sentar tots junts: Jordi s'ha quedat en Adrian, Currillo i demés, acompanyant a D. Ismael, i la resta hem buscat acomodo en un altra taula.
Segon problema: Cabolo, que una vegada més ha tret el seu repertori de paraules malsonants per regalar les orelles del pobre Vicari. I mentre Jordi passant molt vergonya.
Tercer problema: Jordi Baudin. Si, és estrany que Jordi siga un problema, però preguntat per quan el faran iaio, ha respost dient, davant de D. Ismael, que no el fan iaio perquè tenen la casa plena de preservatius. I Jordi fent-se xicotet i sense saber on amagar-se
Per fi D. Ismael, després de dos formaetes (on crec que el mateix Cabolo li ha intentat tocar el cul) i dos cerveses, se'n ha anat a sa casa. I Jordi i Esteban se'n han vingut a la nostra taula.
Una taula, que molt de temps després ha estat repleta de amics. Per posar falta a algú, sols ens falta recuperar i saber alguna cosa de l'amic Jordi Constans.
Peró per altra part hem recuperat a un del importants, a Jaume, que creiem desaparegut. Prou animat a pesar de les seues circumstancies personals, i en moltes ganes de festa (dels dos tipus). Espere de veritat que açò es convertisca en costum i es veiem al menys una volta al més.
Qui més estava? El que vos deia, pràcticament tots: els ja anomenats Jordi, Jaume i Esteban, Ximo, Jordi Verdú, Jordi Lazaro, Xavi, Juan, Michel i Vicent. No faré sobre aquesta taula cap comentari sobre la procedència dels membres, que sinó s'enfaden (jejejeje). Un vertader luxe de taula.
He gaudit de parlar, formar, discutir de festa i filà, de menjar (poquet però bo) i de beure.
Per cert, parlant, parlant en un directiu conegut meu, m'he assabentat que possiblement no hi ha ensaio a gener, per la qual cosa ha sorgit la possibilitat de organitzar alguna cosa nosaltres. Ja confirmarem dates i assistents, però doneu per fet que ha gener tenim lio.
Per descomptat a l'acabar l'ensaio, i després que Agus pareixia que volia tancar, a l'altra Filà, al Friends, a rematar la nit, en aquesta ocasió acompanyats per Tonin, fins altes hores i amb més tema del que parlar. Esteban, un valent, encara se'n va anar a rematar-ho a fer-se un altra al Hobit.
Aquest és l'encant del ensaios, retrobar als amics i retrobar la Festa. I el millor és que en menys d'un mes en tenim un altre. I no serà un ensaio qualsevol, serà l'ENSAIO DE NADAL. Com deia l'anuncí: Possiblement, el millor ensaio del món.
Salutacions a tots i... es veiem a l'ensaio de Nadal!
PD: Se m'oblidava, molts es veurem abans, que cal muntar el Betlem, i menjar gaspatxo, i... quina agenda més apretada!
dissabte, 31 d’octubre del 2009
El Montepio ja te nom!
Després de tancar el període de reflexió i votació sobre el nom del Montepío... ja tenim guanyador.
Així que el guanyador és: Això ho pague jo!
Gran elecció, ja que defineix perfectament el sentit del Montepio i el seu objectiu final.
Per il·lustrar el tema un vídeo que segur coneixeu del gran Xavi Castillo:
Xavi Castillo - Històries de Reis i Bufons (El boato del Capità Moro d'Alcoi) 1 de 2
Xavi Castillo - Històries de Reis i Bufons (El boato del Capità Moro d'Alcoi) 2 de 2
Agrair les aportacions d'algun membre del montepio proposant noms, un abraç a tots i gracies per compartir il·lusions i esperances.
En breu vos comunicaré el número de compte per començar a fer aportacions... Així que Avant el Montepio “Això ho pague jo!”
PD: Jordi P., tendras que anar pensant una cançoneta com la del Montepio 93
Així que el guanyador és: Això ho pague jo!
Gran elecció, ja que defineix perfectament el sentit del Montepio i el seu objectiu final.
Per il·lustrar el tema un vídeo que segur coneixeu del gran Xavi Castillo:
Xavi Castillo - Històries de Reis i Bufons (El boato del Capità Moro d'Alcoi) 1 de 2
Xavi Castillo - Històries de Reis i Bufons (El boato del Capità Moro d'Alcoi) 2 de 2
Agrair les aportacions d'algun membre del montepio proposant noms, un abraç a tots i gracies per compartir il·lusions i esperances.
En breu vos comunicaré el número de compte per començar a fer aportacions... Així que Avant el Montepio “Això ho pague jo!”
PD: Jordi P., tendras que anar pensant una cançoneta com la del Montepio 93
dilluns, 26 d’octubre del 2009
Mig Any 2009
Sempre és agradable tenir un dia de festa així, en mig del mes d'octubre. Però per a mi, més agradable encara es que aquesta festa tinga que veure en les festes.
El ambient de la glorieta, i més si fa un bon dia com enguany, l'oloreta a fum, la música, el “xiringuito” de la filà, dos plisplayets ben posats o un grapat de cacaus, son suficients per a fer, al menys durant unes quantes hores, que un s'oblide de problemes i preocupacions.
Que destacar d'aquest Mig Any, alguns detalls:
L'olla de la glorieta fantàstica de gust, encara que pot ser el fesols estaven un pel desfets i això va fer que, una vegada més, no guanyarem el concurs. De totes maneres: Enhorabona als cuiners!
L'olla de la Filà, superior, perfecta per al meu gust de sabor i textura meravellosa. Les tapes, com es costum, molt ben fetes, Agus com sempre, fantàstic.
L'ambient, tant a la Glorieta com a la Filà molt bo, i a més com el temps acompanyava, tot un vertader espectacle (ho sent Jordi, un altre any serà).
Absències destacades: per desgracia moltes: Jordi Espí de fira a Madrid (rodejat de dones i...), Jordi Constans desaparegut (Si veus açò, contacta en nosaltres, que no saben res de tu!!) i Jaume Olcina, també desaparegut, però donant senyals de vida. Espere que s'ajuntem prompte i fem una bona sentada.
Presències destacades: nouvinguts a la Filà, bona gent gracies a Deu, i amics per damunt de tot. Primer Mig Any per a Michel, Vicent i Esteban. Benvinguts i avant en la Festa! Ara comença lo bo, i com deia el recordat Andres Montes (que Deu el tinga en la glòria): “Bienvenidos al curso festero 2009-2010... ¡Porqué la vida puede ser maravillosa!” A vore si en els pròxims anys també s'animen alguns amics més... (si, va per Antonio i per Jordi, que ja no sabem que fer pa convèncer-vos)
La nostra taula pareixia la dels immigrants festers: un de Carcaixent (Xavi), un de València (Michel) i un que viu a València (Vicent) (Nota per a Jordi P. Veus.. estas quedant-te sense excuses) , i per últim un de Montaverner (Esteban). El que vaig patir sentint parlar de Falles... una autèntica desgràcia!
L'entraeta de cine, ni ràpida ni lenta, bona música i la banda, com sempre de 10. Per cert, alguna component de la banda també de 10.
I poc més que contar, que ja fa 17 anys que estic gaudint d'aquesta gran Filà i d'aquest fantàstic ambient i, per descomptat, que ja sols falta mig any per a festes...
El ambient de la glorieta, i més si fa un bon dia com enguany, l'oloreta a fum, la música, el “xiringuito” de la filà, dos plisplayets ben posats o un grapat de cacaus, son suficients per a fer, al menys durant unes quantes hores, que un s'oblide de problemes i preocupacions.
Que destacar d'aquest Mig Any, alguns detalls:
L'olla de la glorieta fantàstica de gust, encara que pot ser el fesols estaven un pel desfets i això va fer que, una vegada més, no guanyarem el concurs. De totes maneres: Enhorabona als cuiners!
L'olla de la Filà, superior, perfecta per al meu gust de sabor i textura meravellosa. Les tapes, com es costum, molt ben fetes, Agus com sempre, fantàstic.
L'ambient, tant a la Glorieta com a la Filà molt bo, i a més com el temps acompanyava, tot un vertader espectacle (ho sent Jordi, un altre any serà).
Absències destacades: per desgracia moltes: Jordi Espí de fira a Madrid (rodejat de dones i...), Jordi Constans desaparegut (Si veus açò, contacta en nosaltres, que no saben res de tu!!) i Jaume Olcina, també desaparegut, però donant senyals de vida. Espere que s'ajuntem prompte i fem una bona sentada.
Presències destacades: nouvinguts a la Filà, bona gent gracies a Deu, i amics per damunt de tot. Primer Mig Any per a Michel, Vicent i Esteban. Benvinguts i avant en la Festa! Ara comença lo bo, i com deia el recordat Andres Montes (que Deu el tinga en la glòria): “Bienvenidos al curso festero 2009-2010... ¡Porqué la vida puede ser maravillosa!” A vore si en els pròxims anys també s'animen alguns amics més... (si, va per Antonio i per Jordi, que ja no sabem que fer pa convèncer-vos)
La nostra taula pareixia la dels immigrants festers: un de Carcaixent (Xavi), un de València (Michel) i un que viu a València (Vicent) (Nota per a Jordi P. Veus.. estas quedant-te sense excuses) , i per últim un de Montaverner (Esteban). El que vaig patir sentint parlar de Falles... una autèntica desgràcia!
L'entraeta de cine, ni ràpida ni lenta, bona música i la banda, com sempre de 10. Per cert, alguna component de la banda també de 10.
I poc més que contar, que ja fa 17 anys que estic gaudint d'aquesta gran Filà i d'aquest fantàstic ambient i, per descomptat, que ja sols falta mig any per a festes...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)