Junta de Rams (una setmana abans de Rams)

Perdoneu-me però últimament no m'aclarisc. La Junta de Gener la fan en febrer, la de Rams una setmana abans, es que no hi ha qui sàpiga per on pegar. Intentes organitzar-te i, de sobte, tens Junta.

I no dic que no es puga fer abans, que per reglament no hi ha cap problema, però si no vas a fer una junta en les dates habituals, al menys envia el saluda un poc abans i no apurant el limit de temps per fer-ho. Si son 8 dies, s'envia 9 o 10 dies abans i au. Doncs no, no em pareix seriós.

Però no sols es quan es fa, també l'horari és un poc fora del que ve a ser normal. 18 h. en primera convocatòria i 18:30 h. en segon. Perquè? Perquè hi ha ensaio de glorierets. No se si el dissabte abans de Rams hi ha o no ensaio, però crec que millor no saber-ho, que sinó serà pitjor. I per acabar-ho de adobar, hi han dos juntes, Ordinària i Extraordinària.

Abans de començar la junta observe com Javier parla en José Vte. Jornet, imagine que de la possibilitat d'allargar l'elecció de càrrecs. Així és, quan es donen conte que estic mirant Javie m'ho diu: Gabi estava comentant-li el tema de l'elecció. José deixa entreveure (o m'ho sembla a mi) que li dona prou igual, a la qual cosa comente jo que a mi m'agradaria fer-ho ja. Al final quedem en que ja ho xarrarem més avant. Ja vorem com acaba tot.

Que puc dir de les juntes? El que últimament dic, la sensació que em queda es de descontrol total, i això que en acabar el primer Tro em comenta que en altres filaes aquesta junta fa por i hi han problemes, i que la nostra es una bassa d'oli. Si nosaltres som una bassa d'oli, no vull saber com son les altres.

Començaré per les coses bones. Després de passar llista als jubilats (cal dir que no fa falta fer-ho), es tria Gloriero de l'Hospital al nostre amic Juan Colomina “Currillet”, al que li desitge el millor en aquest “peculiar”, per no descriure d'altra forma, acte fester.

Tornem a començar la llista per tal de triar actes. Jordi E. demana cabo arrancà d'esquadra, també li desitgem el millor, especialment tenint en compte que, com li diu el propi Jose Vicente Jornet, farà aquesta esquadra amb “la peste”, es a dir, tot el clan familiar.

Dels nostres, a banda de que Juan també farà esquadra, poc més. La veritat es que estem tots a la cola i poc ens pot tocar. Xavi ho intenta, demanant el banderí de la processó de la vesprada, però també el demana Toni “El Pelat” i te millor número, així que es queda sense.

Ara anem a les coses estranyes. Primer el cabo Diana. Torna a ser Ximo (pare) cosa poc habitual, ja que normalment, per deferència cap als altres festers, ningú repeteix cabo diana dos anys seguits. Per descomptat que te tot el dret del mon, però a mi no em pareix elegant.

La segon si que es de conte, o de riure, o de plorar, la veritat es que no ho se. Algú, no recorde el nom, demana esquadra i pregunta si li tocarà al seu germà. Li diuen que això es difícil de saber.

Es continua passant llista. S'acaben els llocs d'esquadra i, el mateix fester, pregunta si ara pot dir que no vol esquadra i fer diana. Es forma un xicotet guirigall. Alguns directius no entenen el que està demanant, altres s'ho prenen a broma, uns altres intenten explicar-ho. Una escena del més surrealista. Al final ho arreglen tornant a passar llista des del fester en qüestió i au.

La junta dona poc més de si, sols l'obligació de anar el dia de l'entrada en uniforme complet, que no hi han palanquins (bé, hi ha un comú) i que pareix que enguany haurà poc problema amb la pólvora, encara que caldrà anar amb peus de plom com l'any passat.

I sobre la junta extraordinària poc que dir. La majoria dels articles estan prou clars, encara que a mi els referits als temes econòmics no m'acaben de convéncer. En un reconte per a mi excessivament ràpid ens diuen que més del 75 % està d'acord i cap a casa. No dubte del proces, ni de la directiva, però de vegades les formes son molt importants.

I després de la Junta, cerveseta per comentar les millor jugades.

I com açò ja es un no parar, el divendres ensaio.

Sopar de presumptes cavallers que acaba en "Sopar de cavallers"

Bé, jo crec que ja puc dir que açò és oficial. El títol del blog no deixava cap dubte, les meues il·lusions estan clares i s'acosten cada vegada més. Si encara algú no se n'havia adonat en aquest títol posa uns anys: 2013-2014. Bé, el 2013 està ja ací i el motiu d'il·lusió va acostant-se: presentar al meu fill Jordi a S. Jordiet. Però açò no toca avui, avui el motiu d'aquesta entrada és un altre,na aniga relacionat amb els altres anys que apareixen a la capçalera: 2017-2018.

Que hi haurà en aquestos anys, serà la fin del mon assenyalada per alguna antiga civilització o alguna secta? Doncs no, aquests anys marquen els pròxims càrrecs de la meua Filà, els Navarros.

I perquè tinc il·lusió? Doncs perquè, després de molt de pensar, de molt de patir, de mil i una càbales, de fer més números que el Ministre d'Economia, he decidit intentar tirar avant en un càrrec.

El proces ha inclòs nombroses converses amb la família i amb amics, nits sense dormir i molts, molts dubtes, però, com ja es deixava entreveure a l'última entrada, he decidit començar la segon part del proces.

I aquesta segona part, possiblement la més important per a mi, era saber si els meus amics i companys estaven amb mi i, tots junts, intentàvem posar en marxa aquest projecte. I que millor manera de saber-ho que convocant un sopar?

Així que em vaig posar mans a l'obra i vaig enviar una convocatòria per mig del mail, a modo de les citacions que antigament eren entregades pels missatgers. Quan i on? Els astres m'ho van posar fàcil: divendres 23 de març, a un més del dia de S. Jordi i, per descomptat a la Filà. No vull, acabe com acabe açò, que comence en mal peu, lluny de casa i en una data sense significat.

El següent tema es a qui convocar. La llista no es gaire llarga, però tots son bons, i espere que lleials, cavallers. Així confirmen la seua assistència: Jordi P., Jordi E., Jordi B., Jordi C., Pablo, Jaume, Michel i Xavi. Queden disculpats d'assistir per ser la data del seu aniversari Luis i Vicent, encara que el primer te a bé fer-se una cervesa prèvia on demostra la seua il·lusió i ganes de fer una entrada cristiana amb tots nosaltres, i Antonio que, des de Madrid te complicat vindre.

Queden pel camí per diversos motius Ximo, Alfi i Jordi J., als que esperem recuperar prompte i poder contar en ells per aquest projecte.

Cal esmentar també a altre bon cavaller, Rafael Peidro “Cabolo”, que per motius econòmics no pot ni plantejar-se aquestos temes, però que, en cas de canviar les tornes, serà un més de nosaltres (sempre al costat del meu cunyat Xavi).

I arriba el dia. Nervis, si, nervis. Estic nerviós. Crec que serà alguna cosa important per a la meua vida el que passarà avui.

Es veiem 21:30 a la Filà, encara que alguns anem arreplegant-se al llarg de l'itinerari cap a la Filà. De fet contem entre les nostres files amb Forrest Gump, que com a la pel·lícula espera pacientment sentat al seu banquet. En arribar salutacions ací i allà, la gent comença a mirar. Que van a fer estos? Deuen pensar...

El sopar va bé, amb abundat morro (del de menjar) i molt de café des del principi. Bromes sobre el València, acudits contats pel venedor de l'ONCE, i Remugons que no paren de preguntar que per a que s'hem ajuntat a sopar.

I arriba el moment de la veritat, el motiu de ajuntar-se. Senyors, sabeu la meua il·lusió de fer càrrec, sabeu que fa anys que vaig començar aquest projecte, especialment en el tema econòmic, tinc idees i m'agradaria saber si conte amb vosaltres. Com a fester sabeu qui soc i el que pense, un càrrec no el fa una persona, el fa un grup d'amics, així m'ho va demostrar l'experiència del Capità representat per Jordi E. i així m'agradaria que fora.

Tots escolten atentament, amb alguna broma que altra. Des de la taula de cotos ens miren atentament, des de la d'escoti també. No cal dir que el que jo vulga fer càrrec a passat a ser alguna cosa més oficial.

I arribat aquest moment, on la gent en la que confie per a ser cavaller es conscient que ja m'he definit per quin càrrec fer, toca el torn de que cadascun dels “presumptes” cavallers es definisca.

Es reserva el torn de paraula el Capità (en la reserva) Jordi E. Es el primer en donar-me tot el seu suport i ser conscient que, en part, te ell la culpa d'aquest situació, ja que, allà per l'any 90-91 em va convèncer per entrar a aquesta Filà.

A continuació van prenent tots el torn de paraula. Resumir ací tot el que es va dir es difícil i seria possiblement massa llarg per un blog, sol dir que van ser tot paraules de recolzament, d'afecte i de, com va dir Jordi B., “clavar-se de pleno en un bon fregao”.

No tinc suficients paraules per expressar el que vaig sentir, com s'ha confirmat una cosa que sempre he pensat: tinc uns grans amics! De veritat que gràcies a tots vosaltres, per estar al meu costat, però per damunt de tot pel que vau dir.

I a partir d'aquí, conversa sobre que devem fer a partir d'ara, alguns parlen de projectes de boato, altres de diners i les converses van creuant-se. Com diu l'amic Constans: açò ja fa olor!

La il·lusió es nota en l'ambient. Si vos tinc que ser sincer: Soc Feliç!

I ara a esperar, perquè açò no ha fet més que començar.

PD: Faig ara un salt en el temps fins el divendres anterior, on quedem Jordi C. I jo per a fer-se una cervesa i aprofitar per posar montepio. S'acosta Javier B. I em pregunta: 

- Tu vols fer càrrec, no?

-Si - li conteste jo.

- Bé, es que a mi em pareix una barbaritat triar càrrec tan prompte.

- No se Javi, es una cosa que no havia pensat – conteste jo.

- Es que jo pense que deuríem esperar encara dos o trea anys més.

- Ufff... això no es molt?

- No necessàriament, podríem quedar algun dia els tres que pareix que volem ser càrrec...

- Per mi sense problema.. i ja ho xarrem tranquil·lament.

Bé, després de consultar-ho en els meus cavallers (ara ja no son presumptes), la conclusió és que preferim que es trie ja. Cal començar les coses en temps, fer un montepio en calma i gaudir intensament dels anys abans del càrrec. De totes formes, ja vorem com acaba açò, si es trien els càrrecs en maig o setembre o d'ací dos o tres anys. A saber... I demà, Junta!

PD2: Si voleu saber quin càrrec, pregunteu als cavallers... que no sabem qui llig el blog jejeje

I ara què?

Ha passat un mes des de la junta de gener i les coses relacionades amb les meues il·lusions han anat evolucionant.

En un primer moment la il·lusió per desenvolupar un càrrec, amb tot el que açò comporta, pot per damunt de tot. La teua ment estava bloquejada. La impressió de sentir en boca del primer Tro que anava a triar-se el càrrec a maig (o a setembre), la conversa prèvia amb el senyor Jordi Constans, els ànims de alguns amics en acabar la Junta i fer-se una cervesa al Buy... tot portava al optimisme i a tirar-se de cap.

Per acabar-ho de arredonir, després de la cervesa vaig anar a sopar a casa d'uns amics, la família Paredes, i amb dos colps de café i el bon ambient tot es veia fàcil i clar.

Però el dia després comencen a sorgir els dubtes. No estaré clavant-me en un “fregao” massa gran. Fer un càrrec es cosa de gent en diners, d'empresaris, o, en el cas contrari, de gent de Festa, que han mamat la Filà des que van naixer.

Fer el càrrec, a més a més, comporta altres obligacions: sopars, quedar be en uns i altres, saber guanyar-se a la gent i ser, en moltes ocasions, el centre d'atenció. I encara que molta gent puga pensar el contrari, a mi això em pesa prou i no m'agrada massa.

Cada vegada ho veig més negre, i encara que un blog no es lloc on airejar els meus comptes, els diners son el que més em para.

Si tinguera que parlar sols d'il·lusió pròpia i de la meua família, d'idees per desenvolupar el Càrrec, d'amics que també estarien en mi amb molta il·lusió, de projectes i inclús de dissenys de boatos, no tindria cap dubte. Però al meu cap sorgeixen altres dubtes, altres problemes, coses que, en molts moments, em fan estar quasi més convençut de deixar-ho estar que de tirar endavant.

Però cal seguir un proces, tinc que pensar amb el cap, deixant poc marge al que em diu el cor.

La meua ment fa una llista de pros i contres, pregunte a familiars i amics, faig comptes, intente posar-me en el millor i en el pitjor dels casos. En resum, estic un parell de setmanes dormint mal i en el cap entre el si i el no.

La meua dona em diu que tirem avant. Se que a ella li fa il·lusió eixir de favorita, i al meu fill, sense saber molt bé que es açò del fer càrrec, sols del que sent a casa s'il·lusiona. I els diners? Amb esta punyetera crisis no hi ha que puga fer plans. Però Carolina ho veu clar. Segur que tot ix bé.

La família també em diu que tire endavant, que es una bona oportunitat i sabes que a mi la Festa em tira molt.

Més reunions: aquesta vegada amb el Capità en el retiro (com es defineix ell). Números i més números, diners i més diners. Així i tot comence a veure-ho més clar. Son molts diners, però pareix assumible (si les coses van normals).

I un sopar: per circumstancies que no venen al cas, en compte d'anar al assaig de febrer, que es als Vascos, se'n anem uns quants a sopar. Més converses, més dades alentadores. Més il·lusions. Pareix que un possible candidat a Alferes s'ha passat a mitja fulla.

Així que cal prendre una decisió, i, per desgracia, encara que en el beneplàcit de la meua dona, la decisió sols puc prendre-la jo. I si el resultat de la mateixa es un si, també caldrà definir-se i deixar de parlar de “Càrrec” per passar a dir “Alferes” o “Capità”

I com ja sabeu els que llegiu aquest blog, la decisió es que si, que tirarem avant i que siga el que S. Jordi vulga!

La decisió sobre si Alferes o Capità... en un pròxim post.