Felicitació Nadalenca

Des del meu humil Blog, tant jo com la meua família, vos desitgem
Bon Nadal
i que l'any vinga ple de tot allò que en el més profund dels vostres cors desitgeu.

I si podeu, feu-me un xicotet favor... aneu demanant-li als Reis una Alferesia o una Capitania.

L'ensaio de Nadal

Encara que per al que escriu açò el mes de desembre està fent-se-li interminable, i les ganes de eixir son mínimes, el ensaio de Nadal (o del pobre, o del pollastre, o com vostés preferisquen) sempre te un caràcter especial. No se... deu ser que com al final mai ens toca la loteria necessitem alguna alegria per tancar l'any.
Per començar dir que va haver una absència destacada, la del cunyat, que va enviar un lacònic missatge de text per comunicar la no assistència. Hores d'ara continuem sense tindre noticies del perquè d'aquest succés, encara que en la ment de tots està el possible motiu.
Enguany vaig començar l'ensaio un poc més prompte del que ve sent habitual, ja que primer vaig acompanyar a l'amic Jordi P. a provar-se la túnica de navarro. Xe, li para bé i tot, i això que només està embastadeta ! I clar, vam tindre sort buscant lloc per aparcar i vam acabar més prompte del que pensàvem i massa tard per tornar a casa a fer temps, així que vam decidir anar a fer-se una cervesa al Buy Cafè. I clar, no va ser una, van ser un parell entre bona conversa i fer temps. Afegir el detall de la cervesa que vam beure. Per començar una Alhambra, però per continuar vam degustar una Estrella Damm Inedit, una encertada creació de Ferran Adrià que val la pena provar. I a més a més, la vam acompanyar amb uns embotits d'autor (llonganissa al cabrales, botifarra amb dàtils i un fuet en no recorde el que) que va tindre a bé en convidar-nos el cambrer.
I de cap a la Filà, pagar el ensaio, posar montepio, agafar la loteria del “niño” i a sentar-se en els amics. A part de la ja senyalada absència tampoc va aparéixer Jordi V. (que ja s'ha perdut dos ensaios seguits) que pareix que el seu cap no el va deixar anar perquè treballava al dia següent. La resta crec que tots, encara que en taules separades per motius d'espai.
El sopar va estar bé, típic per la data, amb la sardina, l'ou i la bajoca, i tot regat amb una quantitat més que considerable de cafè. (Si, Remugó, el Pastor calia remenar-lo perquè no es notes els polvets de nescafe que gasten per a fer-lo)
La música molt bé. No sabem molt bé el perquè però la Filà va contractar 30 músics, en la qual cosa sonaven de cine. Les partitures bé també, prou comercials fins que, en un moment determinat, just després del sorteig, que ara passaré a contar, van decidir dedicar-se un homenatge (i fer-li-lo a algú) interpretant de manera consecutiva “Al·leluia” i “Àguiles i Cadenes”, per desesperació dels que havien agafat l'arma pensat que anaven a interpretar algun “Greatest Hits”. Si vos tinc que ser sincer quasi m'agafa un atac veient les caretes...
Respecte al sorteig, un any més es va complir la tradició que fa que quan hi ha algú nou al grup ens toca alguna cosa. Enguany estava Jordi P. i va caure un lot de begudes alcohòliques. A saber: botella de Whisky, un altra de Conyac i una de un licor de caramel. Acompanyaven les botelles unes baralles, uns daus i unes fitxes de les de jugar a poker. I mira que aquestes bobades podes donar joc.
Les fitxes van se emprades fins i tot com a “apirines”, la botella de licor de caramel, en alumini, va servir per fer immersions (i sinó que li ho diguen a la camisa de Jordi E.) i com a coctelera, i la caixa per amagar dos botelles de Pastor.
Però... on es la caixa? Eixa va ser la última pregunta de la nit. Algú ens havia furtat la caixa amb les botelles, els daus i les fitxes. Fins i tot el remugó es va queixar al Primer Tro que estava indignat.
Després, i per no perdre les bones costums, vam anar cap al Friends on, cosa estranya, es vam acabar fent una botelleta d'aigua cadascun i vora les 4 a casa.
Va haver un altre xicotet detall, però més intim, més lligat a la possibilitat de fer càrrec. Pareix que al final serà possible fer un dinar de “presuntos caballeros” allà pel més d'abril (per això del bon temps, dels que juguen a futbol ja han acabat i que, total, les Festes son en Maig). Es preveu una mega rostida i un anar fent ambient. A més a més, si es confirma, pareix que Alfonso Juarez també comença a fer montepio. Cavallers... açò va avant!
PD: Com es nota que no estava Jordi V., no hi han fotos!!!
PD2: Si ens toca la loteria hi haurà post especial... sinó Bon Nadal i fins l'any que ve.

La plantà del Betlem.

Any estrany per açò del Betlem. Fins ara estàvem acostumats a contar amb el mestre Luís Lazaro en el muntatge del nostre Betlem, i enguany, per diversos motius, molts d'ells més bé aliens a ells, no ha estat així. Ni ha estat ell, ni cap membre de la seua família. I això es nota.
Cal dir que mai he estat al 100 % d'acord en la manera que Luís va conduir la Filà mentre va estar al càrrec de Primer Tro, però si una cosa he de reconéixer es el seu bon gust pels detalls, pel quedar bé en propis i estranys, per donar-li “calidesa” a tots els actes que es feien a la Filà, en resum, per el que ara sol dir-se “posar-los en valor”.
De vegades una simple felicitació nadalenca diu més d'una entitat que moltes coses pot ser més espectaculars, un detall pels xiquets o una activitat muntada en il·lusió més que un bon esmorzar o el posterior dinar. I aquest acte sorgia d'aquesta intenció de fer Festa en els més xicotets.
Per sort som una Filà jove (i pel que es veu, fèrtil) i abunden xiquets i xiquetes. La Festa també cal que siga per ells, que pot ser són en els que menys pensem, això sí, se'ns plena la boca quan diem que son el futur de la Festa. Si volem que ho siguen caldrà cuidar-los, donar-los peu a sentir la Filà com casa seua, fer-lo cada cert tems xicotets activitats que creen grup i sentiment de pertinença a alguna cosa. I per desgràcia aquestos actes son més bé poquets.
Repassem: plantà del Betlem, Glòria Infantil, i per alguns, berenar de Pasqua, que és més una reunió familiar que un acte de Filà en si mateix (cal recordar que es va llevar l'entradeta dels xiquets per la crisi). Poc, i no serà que no paguen fulla.
Quedaria en un tema apart la Segon Diana, però segons les previsions escoltades avui de boca del Remugó, mal futur li veig.
I amb este quatre bovades volem fer Festa, convertir als nostres fills en grans festers? Mal ho veig. Crec que em repetisc més que l'all, però a la Filà cal quedar bé en tots, i per descomptat en els xiquets també.

Passant ja a temes més propis d'aquest dia, una vegada més en una bona xocolatada per esmorzar, herberets i (com no podia ser d'un altra manera) pastissets de boniato. El meu fill encantat de retrobar-se en el seu amic de Filà, Adrian , i la meua filla, també contenta de poder gaudir de la llibertat de córrer i jugar a un espai conegut i de veure a la seua companya de classe Lea.
L'assistència a aquest acte un poc més baix del normal, però amb una garbera de xiquets i xiquetes.


El Betlem també més xicotet del normal i un poc menys de gust. I tornant al tema d'abans, amb l'absència del primer tro, que deuria estar en aquest tipus d'actes, li agraden o no. Son coses que van en el càrrec.
Com a novetat, aprofitant el seu pas per Alcoi i que Elena dominava el tema, hem anat a veure el Betlem de Bancaja: nosequantes figures, nosequants litres d'aigua i un muntatge prou bo. A la fi, entre uns i altres uns 40 s'han apuntat al tema.
Per descomptat que ens ha eixit la vena criticona i se'm queixat de tot, però sinó no seriem alcoians.
El més impactant la pobra de la “burra” del portal, cap per abaix perquè els responsables del Betlem han considerat que l'animalet tenia picors i estava refregant-se per terra. I com no podia ser d'un altra manera ha sorgit la pregunta: què no haurà caigut? Haurà begut massa cafè? Estarà morta?
No podem evitar-ho som així.

El dinar de lujo com sempre, massa picadeta per a després menjar-se un bon plat (o coca) de gaspatxos i amb un preu més que raonable. I una vegada més, com ja es tradició una de les coques ha acabat al meu cap. El que deia la meua ex-jefa Tere, si en aquest poble una cosa es fa dos anys seguits ja és tradició. Ara bé, enguany, aprofitant que el cunyat a dinat en nosaltres a ell també li ha tocat (per bocut) així que com l'any que ve li toque... ja és per sempre.

PD: Son les 21:06 hores, per si algú Remugó ho pregunta després.