L'ensaio de Nadal

Mira que tenia ganes de que arribara el ensaio de Nadal, mira que tot eren problemes: sopar de empresa (al que per descomptat he tingut que renunciar), un temps de mil dimonis, mira que quan tens moltes expectatives per alguna cosa després acabes decebut... Doncs NO... el ensaio ha estat PERFECTE.
Com es normal, i a pesar del temps, la Filà estava a tope. Bon ambient, felicitacions nadalenques, bona música, i poc lloc per sentar-se. La gent que habitualment sol sentar-se en mi és “tardona”, i no sols en la filà, al futbol, como li comentava a l'amic Manolo Sánchez, també en passa el mateix: arribe el primer i em toca guardar lloc. Vaig guardar 8, calculant per damunt els que seriem i ho vaig acertar: Jordi Verdú, Ximo, Jaume, Vicent, Michel, Jordi Espí, Juan i jo mateix. Entre els absents Esteban (tindria por de la neu?), Jordi Lazaro, del que no vam saber res, i això es estrany, el “cunyao” que estava de sopar d'empresa i Jordi Constans (aquest creiem que l'han abduït alguns alienígenes independentistes).
Entre els reapareguts Rafa Galvez, al que es nota a faltar molt en la Filà , que ve poc per problemes personals.
Al meu costat l'amic Santi “Poliester” que entre ell i jo fèiem que a la taula tots estigueren apretats.
Rises, menjar fluixet (massa fregits) i molt, però que molt de cafè (en el cas de Santi Cafè Olcina, la resta Pastor).
I bromes, especialment en Jordi Verdú, que no se molt bé que volia explicar-nos però no el deixavem, i en Michel.
De veritat que el fet de sentar-te en Camilo va ser sense donar-me conter, a més a més, pitjor hauria segut tindre-li que mirar la cara durant tot l'ensaio! Però ja et val, ni siquiera tindre una interessant conversa sobre la industria del disseny i confecció de trajes de festes en tot un expert de la matèria com ell!!
I va arribar el moment màgic de la nit: la rifa de Nadal. Fora al carrer nevava, bromes en Michel sobre si podria arribar a Muro, encara que fora convertint el Mini en trineu, el músics pensant en si els tancarien el port d'Albaida, i la directiva venent les típiques mitges tires de la rifa a 2 € per cap (com es nota la pujada de l'Euribor).
I aquest any SI! Feia anys que no ens tocava res i ja li ho deia jo a Michel el dilluns passat: sempre li toca a la banda o als nous. I es va complir, vam comprar mitja tira cadascun (8 en total) i vam ser agraciats en 2 lots de Nadal, un 5e o 6e premi (que ez va encarregar Juan de arreplegar sense donar-mos temps ni de saber que havíem guanyat) i el segon premi: una fantàstica caixa en xoriç, vi, galetes (que es vam menjar allí mateix) i jo que se més. Ara ja tenim excusa per a quedar a gener i fer un soparet en aquestos productes.
Després més rises, formaetes, marxes mores i cristianes, algun colpet per rematar i, gaudint d'una bona nevada, fins el Friends, on una vegada més vam acabar la nit.
En reafirme en el dit a entrades anteriors, el ensaio de Nadal es, possiblement, el millor de l'any.
Per acabar, desitjar-vos a tots els que seguiu el blog un Bon Nadal i un nou any que siga millor encara que aquest 2009 que ja acabem.

Ja tenim el nom del Montepio registrat!

Doncs si, que ja està! Ha segut un part llarg i difícil, però ja tenim el nom del montepio registrat per Hisenda (eixa que som tots, menys els que defrauden) i el corresponent CIF.
Ara el següent pas és aconseguir quedar els dos administradors del montepio, Jordi E. i jo mateix, i obrir un conter en la CAM. En quant aquesta conjunció planetària es done vos ho comunicarem mitjançant un mail per a que comenceu a fer aportacions.
I si, també se el que esteu pensant, que fa por saber qui son els administradors del cotarro, però no es preocupeu, us prometem que si fugim en els diners serà per una bona causa: donar de menjar a totes eixes pobres senyoretes que sempre van mig despullades per falta de recursos.
Avant el montepio: Això ho pague jo!

Sopar/Ensaio Gener

Com que tots anem sempre de cul, i en previsió de poder ser el màxim de gent possible, i davant la possibilitat de que a gener no hi haja ensaio, vos recorde que podríem organitzar un soparet per suplir aquesta falta.
Vaig a proposar dues dates, i aneu votant. De totes maneres ja ho xarrarem al ensaio de Nadal, crearem un “evento” al Facebook per als que hi teniu, i enviarem el corresponent Saluda via mail en quant confirmem dates.

La plantà del Betlem

Encara que en uns dies de retràs, cal comentar la plantà del Betlem d'enguany.
A mi personalment no m'agrada massa el Nadal, però açò de plantar el Betlem la veritat es que si que m'agrada, i no sols a la Filà, també m'agrada posar-lo a casa (encara que enguany, entre avaluacions i un constipat de un parell de nassos, mai millor dit, encara no el tinc en marxa). Els que em coneixeu sabeu que soc home de tradicions, així que per a mi açò és una tradició més i cal complir en alegria.
Què com va anar la cosa? Doncs, la mar de bé.
A pesar de que algun directiu ens havia dit que enguany les pastetes serien de menor qualitat, la veritat es que a mi em va semblar com sempre, la xocolata bona, calenteta i espesa i el Biri-biri de desprès de l'esmorzar en va sentar bé gracies a Deu.


Les xirimites, un any més, acompanyaven amb nadaletes i l'ambient era agradable i amb prou gent. Per posar alguna pega, crec que va faltar algun tipus d'activitat per als xiquets. Com comentaven després, es nota en falta la ma de Luis, els detalls no es cuiden com abans. I no fa falta tampoc una gran activitat, però els més majorets preguntaven que quan anaven a pintar. També, pel que vaig saber, enguany es quedarem sense postaleta de Nadal. Una pena, sempre agraeixes que la Filà tinga detalls en aquestes dates.
Agus, del que últimament he sentit algunes crítiques i que jo continue sense tindre'n cap, va tindre a bé, en quant es va buidar un poc la Filà, de posar en marxa un xicotet castell inflable que va fer les delícies dels xiquets i xiquetes. Especialment de Jordi, al que quasi vam tindre que arrastrar per traure-lo a pegar una volteta.

I quasi que la volteta va ser del milloret del dia. Feia una bona temperatura i no teníem presa. Vam passejar, vam xerrar, vam fer fotos (sobretot Jordi Baudin que va presumir de màquina tot el que va voler), els xiquets van jugar un ratet al parc, es vam trobar i es vam parara xerrar en mil persones més, i, per damunt de tot, vam gaudir d'un bon matí en amics de filà.
La veritat és que era curiós veure'ns passar pel carrer, ja que pareixíem una manifestació i es que, a la fi érem, 17 adults, 4 carros (3 xiquetes molt xicotetes i Núria) i els dos xics grans: Jordi i Jorge.


El segón acte, per dir-li d'alguna manera, va ser el dinar. Un any més picaeta i fantàstics gaspatxos fets per Agus e Isa. Per alguns era la primera vegada que provaven aquest típic plat de la Foia, altres, ja més veterans, explicàvem com calia menjar aquesta delícia i altres, com sol ser habitual, aprofitaven la coca del gaspatxo per posar-li-la de barret al qui escriu aquest blog.
Els xiquets van dinar en taula apart un bons fideus i, ràpid, ràpid, un altra vegada al castell inflable. Del meu Jordi no vam saber res fins l'hora d'anar-se'n.

El dinar va transcorre, com sempre, entre bromes, conversa i, es el que duu el temps, plors de xiquetes i biberons. Un altre any Betlem plantat i gaspatxos degustats. I que siga per molts anys i en tan bon ambient i tan bons amics.


I d'ací no res... ensaio de Nadal (que pena que no hi haja pollastre) i a veure si tenim sort i cau algun premi a al rifa o al Sorteig de la Grossa de Nadal (a la part inferior de la pàgina hi ha un widget que possibilita comprovar els premis d'aquest sorteig)