El Montepio ja te nom!

Després de tancar el període de reflexió i votació sobre el nom del Montepío... ja tenim guanyador.
Així que el guanyador és: Això ho pague jo!
Gran elecció, ja que defineix perfectament el sentit del Montepio i el seu objectiu final.
Per il·lustrar el tema un vídeo que segur coneixeu del gran Xavi Castillo:

Xavi Castillo - Històries de Reis i Bufons (El boato del Capità Moro d'Alcoi) 1 de 2

Xavi Castillo - Històries de Reis i Bufons (El boato del Capità Moro d'Alcoi) 2 de 2

Agrair les aportacions d'algun membre del montepio proposant noms, un abraç a tots i gracies per compartir il·lusions i esperances.
En breu vos comunicaré el número de compte per començar a fer aportacions... Així que Avant el Montepio “Això ho pague jo!”
PD: Jordi P., tendras que anar pensant una cançoneta com la del Montepio 93

Mig Any 2009

Sempre és agradable tenir un dia de festa així, en mig del mes d'octubre. Però per a mi, més agradable encara es que aquesta festa tinga que veure en les festes.
El ambient de la glorieta, i més si fa un bon dia com enguany, l'oloreta a fum, la música, el “xiringuito” de la filà, dos plisplayets ben posats o un grapat de cacaus, son suficients per a fer, al menys durant unes quantes hores, que un s'oblide de problemes i preocupacions.
Que destacar d'aquest Mig Any, alguns detalls:
L'olla de la glorieta fantàstica de gust, encara que pot ser el fesols estaven un pel desfets i això va fer que, una vegada més, no guanyarem el concurs. De totes maneres: Enhorabona als cuiners!
L'olla de la Filà, superior, perfecta per al meu gust de sabor i textura meravellosa. Les tapes, com es costum, molt ben fetes, Agus com sempre, fantàstic.
L'ambient, tant a la Glorieta com a la Filà molt bo, i a més com el temps acompanyava, tot un vertader espectacle (ho sent Jordi, un altre any serà).
Absències destacades: per desgracia moltes: Jordi Espí de fira a Madrid (rodejat de dones i...), Jordi Constans desaparegut (Si veus açò, contacta en nosaltres, que no saben res de tu!!) i Jaume Olcina, també desaparegut, però donant senyals de vida. Espere que s'ajuntem prompte i fem una bona sentada.
Presències destacades: nouvinguts a la Filà, bona gent gracies a Deu, i amics per damunt de tot. Primer Mig Any per a Michel, Vicent i Esteban. Benvinguts i avant en la Festa! Ara comença lo bo, i com deia el recordat Andres Montes (que Deu el tinga en la glòria): “Bienvenidos al curso festero 2009-2010... ¡Porqué la vida puede ser maravillosa!” A vore si en els pròxims anys també s'animen alguns amics més... (si, va per Antonio i per Jordi, que ja no sabem que fer pa convèncer-vos)
La nostra taula pareixia la dels immigrants festers: un de Carcaixent (Xavi), un de València (Michel) i un que viu a València (Vicent) (Nota per a Jordi P. Veus.. estas quedant-te sense excuses) , i per últim un de Montaverner (Esteban). El que vaig patir sentint parlar de Falles... una autèntica desgràcia!
L'entraeta de cine, ni ràpida ni lenta, bona música i la banda, com sempre de 10. Per cert, alguna component de la banda també de 10.
I poc més que contar, que ja fa 17 anys que estic gaudint d'aquesta gran Filà i d'aquest fantàstic ambient i, per descomptat, que ja sols falta mig any per a festes...

Quin nom li posem al montepio?

Ara que pareix que açò del montepio va en serio vos faig una pregunta important.
Com li posem de nom?
Després de pegar-li algunes voltes al tema m'he decantat per cinc possibilitats:
Això ho pague jo! (no fan falta més explicacions)
Hau nik ordaintzen dut! (jejeje... Això ho pague jo!, però en euskera)
Zaldunak Nafarrak (Cavallers de Navarra en euskera)
Kate Zaharra (Alguna cosa com Cadena Vieja en euskera)
Durandal (Mítica espasa del Cavaller Roland, que va lluitar a la batalla de Roncesvalles)
*Orreaga (A proposta del meu cunyat. Per qui no ho sapia es Roncesvalles en Euskera)

No apareix a l'enquesta perquè no puc modificar-l auna vegada iniciada.
Per descomptat que s'admeten suggerències, però si no teniu cap ocurrència, podeu votar en l'enquesta del costat.
Gracies pel vostre recolzament i, AVANT EL MONTEPIO!!

Des del record

Ara que s'acosta el mig any em venen al cap dos situacions dispars i separades en el temps per un bon grapat d'anys.
La primera: corria l'any 1992, havien acabat ja les olimpíades de Barcelona i l'Expo de Sevilla, havia acabat jo també la mili on, com bé sabeu, havia conegut a un personatge que prometia que per allà l'any 2004 faria de Capità i que m'empentava a creuar pels Navarros. Per una part jo estava plenament decidit, per l'altra em paraven un poc el diners que feien falta per eixir. Per fí em vaig decidir i així li ho vaig comunicar a Jordi. Sols calia trobar un momentet per passar pel Carrer Casablanca i creuar.
Aquest tema era complicat, Jordi encara venia poc per Alcoi, bàsicament a festes i ensaios, i sense conèixer a ningú més a la Filà, la veritat és que el proces s'allargava en el temps.
Un dia em sona el teléfon a casa (sí, encara que parega de la prehistòria no hi havien mòbils): Gabi, que li deus mil duros (30 € dels de ara) a mon pare, que t'ha creuat en la Filà.
I així vaig entrar en la Filà i vaig gaudir del meu primer Mig any, de la primera olla, de comprovar com a Juan no li agradava gens l'olla, o la dificultat que tenia pujar a pixar per unes empinades escales que hi havia al local del carrer Casablanca, o més perillós encara, de trobar-te pujant o baixant a Luis Lazaro. Va se per a mi una experiència inigualable, on em vaig sentir acollit per una serie de gent que, desconeguts per a mi en aquell moment, ara son grans amics meus: Jaume pare, Currillo, Luis, Paco Jones, Ximo o Ernesto.
Després han vingut altres mig anys, però com aquell pocs.
L'altre record intens de Mig any va ser el de l'any de Capità.
Recorde gitar-me tard al Carrer Sta. Rita, després d'una emotiva presentació de càrrecs, recorde també alçar-me i, per la finestreta de la cuina intentar esbrinar el temps que feia. I eixir al carrer i veure el cel carregat de núvols i plovisquejant. La desesperació mentre montaven la xicoteta carpa, mentre els esforçats cavallers alçàvem la nostra església medieval, amb les seues vidrieres, com patíem per si l'aigua les feia malbé. Va ser un mig any estrany, un tant decepcionant per les il·lusions posades en ell i que la pluja va desfer.
Però per damunt de tot recordes els matins passats en Muro, en la incomparable col·laboració de Jordi V., en la seua nau, pintant, retallant, gaudint de l'ambient.
Recorde a les meus “xiquetes” que van col·laborar en la pintura, recorde els bocates de bolets en el Victor, a Jordi Baudín comandant l'equip de treball, al Capità en ullets de son per l'acumulació d'actes nocturns, recorde el magnific ambient i la il·lusion que tots teniem. Per a mi això va ser una de les parts principals de la capitania, des del punt de vista d'un cavaller.
També recorde algun primer tro retallant en despeses a la nostra costa... però com diu l'Història Interminable... això és un altra història i deu ser contada en un altra ocasió.
M'encantaria d'ací uns anys poder gaudir jo d'aquesta experiència des de l'altra vesant i que els meus cavallers gaudisquen de la mateixa manera que ho vaig fer jo en aquell moment...