Per començar dir que per
a mi no es habitual açò de tindre un ensaio al mes de setembre.
Sempre el primer ensaio era el de novembre, després de gaudir del
Mig Any. Però pareix ser que al nostre Primer Tro li apetia un
ensaio només començar el curs fester. I com que també pareix ser
que Agus tenia que pagar-ne un, al final amb les despeses compartides
per filà i reboster, hem tingut un ensaio de tardor.
Es un ensaio de
reencontres, de tornar a veure a la gent després de les vacances,
de gaudir un poc de la música, en aquesta ocasió per part de una
xaranga de “La Primi”, i de la Festa.
I es que la gent te ganes
de festa sempre, i, al contrari que a l'últim ensaio, que érem
quatre gats, la gent si que s'ha decidit i érem un bon grapat de
festers. Però hi ha alguna cosa que no em quadra, no se com
explicar-ho, però l'ambient sembla últimament molt gelat. Pot ser
siga sols una sensació, però fins i tot Jordi E. també ho va
comentar. Falta alguna cosa, però no sabria dir el que.
Pel que fa a l'ensaio en
si, algunes novetats. Només entrar abraçades i salutacions als dos
nous aios Jordi B. i Santi V. Per descomptat que Jordi B. no tarda ni
un segon en ensenyar les fotos de la seua neta al mòbil.
Més novetats, per fi, i
degut al seu canvi de destí, Jordi C. Pot assistir a un ensaio! I se
li noten les ganes i la il·lusió. I més que m'alegre jo, que gent
així és la que ens fa falta a la Filà.
I com a part central
d'aquest ensaio... el cunyat. No para ni un moment d'intentar (sense
massa èxit) de fer campanya per que el voten per ser fester de la
nostra Filà. Per sort tenim amics en trellat i tots pensen el
mateix. Cal votar que no! Fins i tot Jordi L. amenaça en impugnar
l'assemblea si arribara a ser admés. Poc a poc van fallant-li els
recolzaments. Juanjo, que pareixia decidit pel si, canvia de
parèixer. Pere reclama algun tipus de recompensa pel seu vot, i la
conclusió, per molt que el Cunyat no vulga, és sempre la mateixa.
Si sent soci no hi ha qui l'aguante, de fester serà pitjor. Però
deixem aquest tema, que ja s'ampliarà convenientment al post que
dedicaré a l'Assemblea de la setmana que ve.
I així, clavant-se tot el
que podem en el cunyat, amb converses diverses en Esteban, esperant a
vore si l'altre Esteban li toca a Tono per dir-li si ha parit (cosa
que no passa) i amb alguna referència a las possibilitat o no de les
dobles esquadres o partides, passem la nit.
Per cert, que si haguérem
volgut arribar prompte ho haguérem aconseguit. A les 22:30 havíem
acabat de sopar, i no per falta de menjar, que va haver prou i bo,
sinó per la velocitat del nostre reboster.
I sense passar pel
Friends, cap a casa, on arriben arremullats per culpa d'un inoportú
ruixat de mitja nit.
