El ensaio de gener sempre és un poc fluix. Te menys ambient, encara que el pilles en ganes perquè fa més d'un més que pràcticament no xafes la Filà. Jo ahir reconec que ganes en tenia més bé poques. Un inoportú constipat, en un poc de febre fins i tot, em va deixar fos.
A les vuit i mitja encara no tenia clar si anar o no, però al final va poder més les ganes d'ensaio que la malaltia, em vaig engolir un paracetamol i cap als Navarros.
En aquest ensaio van haver un fum d'absències destacades: tots els jovençols i Jordi P. De totes formes, si no hagueren hagut convidats de S. Blas d'Alacant, haguérem estat en família.
Aquest fet va fer que em retrobara en un amic alacantí, German, una gran persona i un enamorat de les Festes, en el que he compartit converses, feina i experiències en molts EDIT (son uns encontres esportius de la meua feina).
Poques coses més a destacar. Les converses habituals, un bon vermut (al menys a mi em va semblar molt bé, en taretes típiques), rialles i café, prou café, adreçats amb música de la nostra banda.
I per acabar dos detalls, un surrealista: el betlem encara estava muntat. L'altre, el convenciment de que alguna cosa no funciona a la Filà, que les coses es deixen molt en l'aire. Ja vorem, el temps dirà.
Reconec que també tinc poc que contar perquè el constipat en feia tindre desconnexions, i, per descomptat, em va fer retirar-me directament a casa.
Així que al de febrer, a gaudir. (Encara que no es oficial, pareix que serà de plantaillo i conjunt en els Vascos, poc gauirem... en fin, ja veurem.)
I la setmana que ve, junta.
