Dins de les peculiaritats d'aquest ensaio tenim, com ja vaig dir l'any passat, la missa de difunts. Enguany, per desgracia, ha estat més emotiva del que sol ser habitual. Per una part el record a Juan Constans, i per l'altra el recent falleciment de Rafael Miró, “Rafelet”, al que fa menys d'una setmana l'imposaven la insígnia d'or de la Filà. Són coses de la vida, però afecten molt, especialment quan es gent que sempre l'has vista ahí, callat, però sense clavar-se en ningú, donant la seua opinió quan tocava, però sempre discret. En fi... descanse en pau.
I després ensaio.
Enguany Jordi E. no va tindre la visita del Vicari de l'Associació, que tenia actes diversos en altres filaes. Què perquè dic això... qui no sapia de que va el tema que mire el post de l'any passat.
Per el que fa al ensaio en si, un poc el de sempre. No massa gent, però en el fons tampoc poca, poc menjar, peces encertades i comercials en el 75 % dels casos (supose que es nota quan no està el que mana), per cert, destacar un “Daniel Juan” sentat i meravellós, i una falta de sentit de l'oportunitat per part de la Directiva. El minut de silenci per Rafelet, correcte, però no en el moment adequat.
Continuem sense anar tots els que som als ensaios, i quan no falta un és un altre. En aquest no hem tingut fotògraf (Jordi V. Estava de cap de setmana en la novia), Jordi P. en València, Alfi desaparegut i Jaume un poc del mateix.
Però per altra part molt bé pels que anem. Jordi E. en la seua línia de posar-me coses al cap (aquesta vegada un polvoró, si Juan passa les fotos ja les penjaré), bona conversa en Michel i Jordi L. (cadascun a un costat meu) i un bon rato de Filà.
Esteban es va destapar com a Cabo, tant en navaixa com en porra, i com li deia a algú, per ensenyar-se cal fer això: perdre la por i decidir-se.
Per tancar el tema, també un parell de Visca el Capità! Per part de Santi Valor i un comentari del mateix veient-mos a mi i al Majoral junts de l'estil de: “mira, dos capitans junts! Serà que ell sap alguna cosa que jo no se.... demostra el seu recolzament? En aquesta Filà mai se sap.
I pronte a casa, que alguns tenen xiquets, altres reunions de majorals i jo tinc la sort que la meua dona m'arreplega en el cotxe i m'evita pujar tot Oliver.
PD: algun dia vos contaré com va estar censurat el post...
dissabte, 27 de novembre del 2010
diumenge, 21 de novembre del 2010
Sopar de convivència...
Si en una cosa estic d'acord en l'àmic Remugó és en el nom que ha adquirit aquest sopar i en la transformació del mateix al llarg dels anys que porte com a fester.
Recorde els primers anys, allà pels anys 90 i pico que es feia al Reconquista, amb el nom encara políticament correcte de “Cena Homenaje a la Mujer”. Jordi en novies ocasionals i que no sempre venien, jo sense novia, Juan ja en Emma, tots ben mudats i amb il·lusió per anar. Els detallets per les dones, normalment triats en poc gust pel primer tro de torn, a la tenda de Jaume O. (pare), i que acabaven com a regalet per la mare corresponent. Tot tenia un caràcter especial, diferent...
Van passar els anys i tots vam anar tenint novia. El sopar es va desplaçar al Circul, en concret a la Gruta. Allí van ser els millors anys. Elles gaudien de vestir-se per l'ocasió, l'ambient era immillorable, així com el lloc i el menjar. Començaven ja a gaudir del bon vi, que com estudiants no es podíem permetre, d'una ocasió que per nosaltres era única, a pesar de que els detallets continuaven tenint poc gust.
I aleshores va arribar el problema. Fer-li un homenatge a les nostres dones ja no era correcte, tot el contrari, era una humiliació cap a la dona, era menysprear-la i convertir-la en un objecte de decoració. Se que açò no és el que pensen les nostres dones, però enmig de tot el que va passar al voltant del tema de “la dona i la Festa”, la Filà va decidir canviar-li el nom. I mai ha tornat a ser el que era.
Ara pareix un sopar “postís” que cal fer per continuar en aquella tradició que ja no te sentit. El lloc també ha canviat, açò motivat en tindre un local que si que reuneix condicions (el del C/ Casablanca era xicotet i en una cuina diminuta i el del C/ Gurugú millor ni recordar-lo). Així que, mal que em pese tinc que dir que, en aquest cas, si que es compleix el dit de “cualquier tiempo pasado fue mejor”
Però entrem en matèria sobre el sopar d'enguany. Jo feia al menys 5 anys que no anava, el mateix temps que fa que tinc xiquets, i vist els antecedents que em comentaven alguns amics em feia por el que anava a trobar-me.
Però al final, i no em cansaré de repetir-ho, el més important es la companyia, així que el sopar, un 10.
Si l'analitzem part per part, podríem dir que de menjar un poc fluix, tot estava bo però sense grans quantitats ni massa varietat, l'organització de taules estranya, però supose que hi havia gent complicada de col·locar, l'assistència un notable pels pels i l'ambientació musical L-A-M-E-N-T-A-B-L-E.
Per altra part, i en línia al que comentava al començament, la presencia (sense parelles) de Ximo, Alfonso, Jorge J. i Jordi V. em va recordar aquells primers anys de alguns de nosaltres. Què bé s'ho passeu, gamberros!!!!
I un altra crítica al voltant de l'acte que deuria ser central d'aquest sopar: la imposició d'insígnies. Va ser gelada i sense trellat. Cal cuidar aquest tipus d'acte i donar-li rellevància i si una insígnia de plata comporta haver estat 25 anys a la Filà, la d'or deuria de ser un reconeixement a tota una vida de Fester. I això comporta discursos per part del Primer Tro i per part del qui rep la insígnia. Per desgràcia ja fa anys que la Filà a perdut el bon gust i els detalls xicotets, que al igual que passar-s'ho bé, també fan Filà i Festa.
Per rematar el tema, des d'aquest humil blog, la meua més sincera felicitació a Jordi B. i a Toni T. per el reconeixement a la seua trajectòria com a festers. Sense gent com vosaltres no hi hauria Filà.
I com anècdotes varies el de sempre: jo en un pa al cap, Jordi tocant les maraques, i per damunt de tot, bona conversa, bons amics i festa (al Friends com no) fins altes hores de la matinada.
I l'any que ve si Deu vol més (I que s'apunten també al sopar Jordi i Nadia, Jaume i Jordi L. que els vam trobar a faltar)
PD: Ala Remugó (i Xavi, per descomptat), ara digues que tarde en actualitzar el Blog.
Recorde els primers anys, allà pels anys 90 i pico que es feia al Reconquista, amb el nom encara políticament correcte de “Cena Homenaje a la Mujer”. Jordi en novies ocasionals i que no sempre venien, jo sense novia, Juan ja en Emma, tots ben mudats i amb il·lusió per anar. Els detallets per les dones, normalment triats en poc gust pel primer tro de torn, a la tenda de Jaume O. (pare), i que acabaven com a regalet per la mare corresponent. Tot tenia un caràcter especial, diferent...
Van passar els anys i tots vam anar tenint novia. El sopar es va desplaçar al Circul, en concret a la Gruta. Allí van ser els millors anys. Elles gaudien de vestir-se per l'ocasió, l'ambient era immillorable, així com el lloc i el menjar. Començaven ja a gaudir del bon vi, que com estudiants no es podíem permetre, d'una ocasió que per nosaltres era única, a pesar de que els detallets continuaven tenint poc gust.
I aleshores va arribar el problema. Fer-li un homenatge a les nostres dones ja no era correcte, tot el contrari, era una humiliació cap a la dona, era menysprear-la i convertir-la en un objecte de decoració. Se que açò no és el que pensen les nostres dones, però enmig de tot el que va passar al voltant del tema de “la dona i la Festa”, la Filà va decidir canviar-li el nom. I mai ha tornat a ser el que era.
Ara pareix un sopar “postís” que cal fer per continuar en aquella tradició que ja no te sentit. El lloc també ha canviat, açò motivat en tindre un local que si que reuneix condicions (el del C/ Casablanca era xicotet i en una cuina diminuta i el del C/ Gurugú millor ni recordar-lo). Així que, mal que em pese tinc que dir que, en aquest cas, si que es compleix el dit de “cualquier tiempo pasado fue mejor”
Però entrem en matèria sobre el sopar d'enguany. Jo feia al menys 5 anys que no anava, el mateix temps que fa que tinc xiquets, i vist els antecedents que em comentaven alguns amics em feia por el que anava a trobar-me.
Però al final, i no em cansaré de repetir-ho, el més important es la companyia, així que el sopar, un 10.
Si l'analitzem part per part, podríem dir que de menjar un poc fluix, tot estava bo però sense grans quantitats ni massa varietat, l'organització de taules estranya, però supose que hi havia gent complicada de col·locar, l'assistència un notable pels pels i l'ambientació musical L-A-M-E-N-T-A-B-L-E.Per altra part, i en línia al que comentava al començament, la presencia (sense parelles) de Ximo, Alfonso, Jorge J. i Jordi V. em va recordar aquells primers anys de alguns de nosaltres. Què bé s'ho passeu, gamberros!!!!
I un altra crítica al voltant de l'acte que deuria ser central d'aquest sopar: la imposició d'insígnies. Va ser gelada i sense trellat. Cal cuidar aquest tipus d'acte i donar-li rellevància i si una insígnia de plata comporta haver estat 25 anys a la Filà, la d'or deuria de ser un reconeixement a tota una vida de Fester. I això comporta discursos per part del Primer Tro i per part del qui rep la insígnia. Per desgràcia ja fa anys que la Filà a perdut el bon gust i els detalls xicotets, que al igual que passar-s'ho bé, també fan Filà i Festa.
Per rematar el tema, des d'aquest humil blog, la meua més sincera felicitació a Jordi B. i a Toni T. per el reconeixement a la seua trajectòria com a festers. Sense gent com vosaltres no hi hauria Filà.
I com anècdotes varies el de sempre: jo en un pa al cap, Jordi tocant les maraques, i per damunt de tot, bona conversa, bons amics i festa (al Friends com no) fins altes hores de la matinada.
I l'any que ve si Deu vol més (I que s'apunten també al sopar Jordi i Nadia, Jaume i Jordi L. que els vam trobar a faltar)
PD: Ala Remugó (i Xavi, per descomptat), ara digues que tarde en actualitzar el Blog.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)